dilluns, 21 de març de 2011

El Francès



I vaig pensar, ja està el francès. Tant de temps llegint-ne, coneixent la seva cultura, cal una titulació, que m'obri portes, ara hi ha tan poca gent que en parli que tot i que no s'estudia molt fan falta ensenyants.
I aquesta és la meva oportunitat, millorar, carpe diem. I m'he proposat treure el títol d'avançat de l'EOI.
Això és la lògica, l'altre la musica, la lletra: No hi puc fer res.
La cançó, la cuina, la lletra, le savoir faire, i aquesta cosa que ens apropa als catalans que volem tirar sempre més cap al nort, Espriu, cap aquella França on va el russinyol "Camins de frança" de Joan Puig i Ferretter.
Amable i juganera, lliure i charmant. El Sud, tant semblants a  nosaltres, amb el seu occità perdut. PARÍS. No dic res més, quan t'enamores no  saps perquè, tot i el chauvinisme dels francesos, que, si hi entres, són encantadors, amables, ravissants, seductors.
 
 Què hi farem amor és amor.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el vostre comentari