dissabte, 18 de febrer de 2012

Espero

   A la natura quan un ésser viu ja ha fet la seva funció desapareix. Al nostre jardí si veiem una flor que no ens agrada, que ja està acabada, la treiem. I és així com em sento jo ara, com em fan sentir.
   Després d'anys de lluita d' intentar tenir una vida sostenible, per poder viure amb unes quantes il.lusions, ens trobem al mateix punt. Aquesta gent em deixen sense feina, un altre cop amb dificultats econòmiques i sense poder tenir il.lusions. Perquè quan deprés de tantes voltes tornes al mateix punt, i intentes arreglar-ho i esperes que més endavant serà millor, i vius amb il.lusió les petites coses, i veus que et tornen a excluir i que no et serveix de res ni la carrera, ni l'experiència, ni cap esforç, sols penses que ja no fas cap falta. Tens les filles grans i es veu que ja he fet la meva funció  així es com em sento, com aquella flor que arrenquem del nostre jardí.


   Ara vinc del carrer i la gent està de carnaval, jo abans també anava amb les meves nenes, aamb disfresses fetes a casa, molt boniques... i el carnaval encara tenia un sentit crític. Però ara, potser la gent necessita oblidar. Per això espero, alguna cosa hem d'esperar, o potser realment cal actuar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el vostre comentari