divendres, 17 de febrer de 2012

l'Ona

   Després de tant de temps, quina sensació la de tenir un nadó entre els braços...
   Néta i reconfortada en els braços de la seva mare, me la deixa i noto la seva escalfor dolça i el seu pes ploma, llavors obre els ulls, mira, no mira, poc a poc anirà entenen aquest món. I és quan penso en Rousseau i en quanta raó tenia, l'home és bo per naturalesa, són els cops que li dóna la vida el que el tornen, així, com som, malfiats, rencorosos, egoistes, venjatius.






   Ona que el camí et sigui favorable i que els que t'acompanyin t'omplin d'amor. Benvinguda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el vostre comentari