Sopes. Escaldades.

    Aquests dies en que tenim pocs productes frescos, ens hem d'adaptar en aquells plats que ens han acompanyat sempre a l'hivern, que ens reconforten i que ens duen sensacions que ens transporten a altres moments en que el temps i la dedicació transcorrien d'una altra manera. Cal que tornem als plats senzills, sans i que ens escalfen aquests dies d'intens fred.
   Jo mai he deixat de menjar sopes, m'agraden molt, i què més senzill i sà. I dic sopes, per què em refereixo a les sopes de pa, i en particular parlaré de les Sopes Escaldades o Sopes de Farigola.
  Recordo el meu pare que en menjava cada dia per esmorzar, fent-les amb paciència, tant feia haver-se d'aixecar una mica abans. També era molt costum menjar-ne per sopar (sopar, de sopa) i és quan les faig jo. Arribes, amb aquell fred i  prepares unes sopes...Tenen tots els gustos del món!
  I que me'n dieu del vocabulari al seu voltant?
  Però anem amb la recepta. Suposo que a cada casa tenen un costum, jo us donaré la recepta de casa, la de casa del meu pare, amb variants, a casa la meva mare, venien de castella, no en tenien el costum o potser les coneixien d'una altra manera, però la meva mare, molt integrada, sols les feia a la manera "de Flix". De totes maneres, el meu iaio sempre deia "pan con pan comida de tontos", referint-se a la forma de mejar-les amb torrades, ves a saber!
  

• Cal que tingueu pa del dia abans, però del bo! Jo de vegades ho faig amb pa congelat, bo, ésclar, per a poder fer les llesquetes.
• Un bon oli verge
• Farigola (timó)
• Tomata o tomacó (segons l'època)

   Crec que abans de la preparació us introduiré el vocabulari, que d'altra banda s'està perdent, i així seguirem més bé els passos:

•  Llescar: Fer a llesques el pa
• Amanir: Posar ingredients per a millorar i potenciar el gust. A les sopes, sal i oli. També té el sentit de preparar.
• Bullir: L'aigua amb la farigola.
• Suc: L'aigua bullida amb la farigola.
• Escaldar: Remullar amb el suc ben calent. Compte no ens cremem.
• Escudellar: tirar el suc sobre els ingredients deixant preperades les sopes. És clar, posar la sopa a l'escudella.
• Xafar: Aixafar el pa fent-lo petitet de manera que quedi més homogeni amb el suc, però no del tot. Cal fer-ho amb la forquilla

      I ja amb el pa a la mà, en fem llesquetes molt primes, jo les faig escantonejades, i posem a cada plat la quantitat que desitgem per al nostre plat de sopes. Llescat el pa, agafem una tomata olorosa, el més madura possible, que es pugui desfer, i feta a troços en posem uns 3 a cada plat. Sobre aquest punt cal dir que és un ingredient que no és estrictament necessari, i que no forma part essencial de la recepta, tot i això li dóna un plus de gust i de vitamina molt bo, sobre tot a l'hivern. Ara! mirem que les tomates siguin tomates, cosa complicada a l'hivern, sinó podem fer ús del tomacó. Ho amanim, jo diria que amb força sal. però no ens passem, sempre en podem afegir, i un bon raig d'oli, per tot.

    Mentre, haurem posat una olleta al foc amb aigua, calculem la necessària per cobrir els plats i amerar bé el pa i la tomata, i una bona branca de farigola, com més fresca millor, tot i que s'aguanta bé tot un any. Ho portem al bull i quan comença a bullir traiem el timó per què no agafi un gust molt fort,
el suc el mantindrem ben calent per a què no es refredi durant el procès de preparació. Pel que fa a la farigola, o timó, diré que a casa ma padrina la farigola la posaven al plat i sols l'escaldaven, però ja el meu pare la bullia, cosa que ho millora i que a més augmenta les propietats saludables.

    Al mateix temps preparem unes torrades, amb el pa, de la mida que desitgem, unes 3 o 4 per ració, o més si tenim més gana, perquè no?
     Una vegada tot a punt, i amb el suc de les sopes ben calent escaldem el pa, és a dir escudellem les sopes i omplim ben bé el plat. Després hem d'aixafar, o xafar, el pa que ens quedi tot com a molletes petites, i també xafem la tomata, i ja ho podem menjar.
    Per a menjar-les suquem les torrades a les sopes, quan ens vingui de gust, tot i que també podriem escaldar la torrada amb un bon raig d'oli, amb el suc, al plat, amb tot, o al final, com una bona apoteosi. Ja ho he dit, tots els gustos, això sí, sempre suaus i fins, de món!