dissabte, 21 d’abril de 2012

El Rosa

  Sóc d'aquelles que de petita m'agradava el rosa, però sobre tot, sempre m'ha agradat el blau, els blaus clars. Blau cel, blau turquesa,  tant net i poc complicat. Més tard la gama de colors augmenta, els liles, sempre, els colors crus i blancs, i, com no,  com a molta gent d'aquí, el negre, contundent, radical, sempre elegant, el NO color.
  El rosa queda enrere, el món és així especialment aquests roses xiclet, els roses fúcsia o Barbie, sense cap subtilesa.





  El temps passa i els gustos s'asserenen. Primer omples la casa i el teu armari de blanc, de crus,  poc a poc t'apropes a colors que t'agraden els liles i violetes,  algun verd enganyós i el blau. Però, aquests crus, pedra i xocolata, subtilment es van acostant al rosa.




N'hi ha tants, i ens omplen de tendres, ens apropen entre nosaltres, ens fan perdre la por.





 Hi he trobat, tants matisos!  El rosa, suau, acariciador, amorosit, tranquil, però sempre amb un polsim de passió, t'introdueix en un món de subtileses que ens acaben seduint. No em quedo amb els crus pausats, calmats, avorrits, però sempre elegants, si; vaig cap al nude, evocador, al rosa pal, embolcallador,  rosa vell, suggerent, rosa brut, intrigant. Arribaria al maduixa, apassionat? Potser.









  De tots ells  em decanto pels tènues, nude, pal, vell...amb tants i tants matisos.








Simplements roses, totes les gradacions, tant seductores.









Una lliçó de color. 
 I aquests dies què millor que un buquet de roses.








És un regal.

I una rosa. Per vosaltres













2 comentaris:

  1. Bonjour Sara,
    J'ai trouvé ton petit billet Rose , Pourrais tu en refaire un nouveau avec l'affichette pour le dépistage du cancer du sein et juste une photo rose, le but de la palette du mois d'octobre est de sensibilisé le maximum de personnes. Je te remercie . Tinou

    ResponElimina

Gràcies per deixar el vostre comentari