divendres, 6 d’abril de 2012

La Mona.



Us imagineu ficar el nas en una capsa de peladilles...
      Tot i que avui fa un dia plujós i una mica fred, per altra banda molt d'abril i típic de Divendres Sant,  l'elaboració de la mona del meu fillol Guifré em porta els records d'aquells dies de Pasqua de la meva infantesa en que jo també anava a buscar la mona que em feia la meva padrina
.
   La Mona és aquest pastís que, aquí a Catalunya, acompanyava als ous que els padrins oferien als seus fillols en el diumenge de Pasqua, per a menjar-s'ho el dilluns, "dia de la mona", en les diferents anades al camp que es fan per tot el territori. La veritat és que era més comú que la mona l'oferís la padrina, si més no fins que aquest pastís es va comercialitzar, i el costum de regalar-la es va estendre tant a padrins com a padrines, amb la qual cosa a les cases, actualment, s'acumulen una copiosa quantitat, de pastissos. Un altre tema són els ous, antigament eren durs, i la seva quantitat es lligava amb la quantitat d'anys del fillol/a.  Després es va passar a la xocolata fins arribar a les filigranes actuals. De totes maneres cal dir que tant els ous, com les gallines i els pollets, com els conills, símbols de renaixement pasqual/ primaveral a tota Europa, segueixen tenint una presència important.
   El pastís també ha canviat, abans es tractava d'un tortell rodó de Pa de Pessic, o de pasta de Brioix, i ara la base es fa a partir d'un bescuit que es decora o amb una capa de gelea de fruites   o amb mantega i més actualment amb cobertura de xocolata. Com veieu els catalans som innovadors i ens adaptem als temps. Però tornem als meus records.

      El temps de Pasqua, en el meu record, és un temps clar i assolellat, olors dolces de confit l'envaeixen, i és clar, també de la confiteria, on anàvem a comprar una figura d'aquella xocolata negra que tant m'agradava. I és que, molts anys, el dissabte, jo ja estava a Flix, per a poder anar el dilluns a l'Ermita, i a casa de la meva Padrina, la padrineta omplia el bufet de mones per als seus fillols, jo, privilegiada, triava  com la volia. L'endemà diumenge, els altres s'emportaven les seves mones, i la meva cosina portava les seves,  durant aquest  dies la casa s'impregnava d'aquestes olors, bescuit, confitures, mantegues i xocolata.

 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el vostre comentari