dilluns, 23 d’abril del 2012

Sant Jordi. Dracs.

 

   A quí fa por, ja, el drac. El drac de Sant Jordi és festiu, simpàtic i juganer. Un dels elements festius catalans més vistós i bonic.
  Però tots tenim algun drac que ens persegueix, en aquests temps els dracs han tret la seva pitjor cara i molta gent viu esporuguida pel seu poder.
  Jo també, nosaltres, tenim més d'un drac que ens atemoreix. Sobre tot un drac de quatre caps  avalat pel poder econòmic, que fa temps que no ens deixa viure en la nostra pau. Tant de bo una espasa amb consciència traspassés el seu cor.
  Avui, però, cal que busquem els dracs incomformistes, expressió del poble indignat que fa d'aquesta bèstia mitològica la personificació del joc festiu, de la gresca.
  Dracs per tot, els de Gaudí, modernistes i moderns de cartó-pedra, que ens remeten a temps de prínceps, princeses i gotes de sang que es converteixen en roses. Deixem-ho així, i que  prínceps i princeses, creem un camí de roses, que la vida és per a tots.













  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire