dimarts, 24 de juliol del 2012

Carmen, Carme, Violeta...

                                  La Passió, el Color, la Força, el Joc, el Desdeny. Llum, Moviment, Ritme, Música...Dansa 


Bizet
Carmen
Cavalls
Violeta

És a Reus i és un gran espectacle.








Aplaudiments, si us plau...

Felicitats Violeta

I Clavells!















Refresc

   Sols de mirar-ho tenim sensació de frescor,  i és tant fàcil com agafar llimona, menta fresca,
 i, això, sí, aigua mineral... Les begudes casolanes, el plaer de preparar-les,  pensant en les sensacions que dónen a qui les oferim, i que ens deixen a nosaltres!  Ens hi deleitem, en la preparació, els productes senzills, les olors i gustos, el tast.  És el temps i el ritme de l'estiu.
 Refresqueu-vos... 






Llimonada

Cal agafar 3 bones llimones de ben naturals,
fem suc amb dugues i laltra a rodanxes.
 Al suc hi afegim sucre, jo hi poso 5 culleradetes per llimona,
però ho heu de fer al vostre gust, aneu provant.
Ho remenem i queda com un xarop.
  I ara l'aigua,  jo hi he posat 1l de Perrier,
 que té una mica de gas, suau.
Hi afegim les rodanxes de llimona,
hi fiquem un bon brot de menta, ben fresca,
si la teniu a casa millor,
i a la nevera fins que estigui ben fresc!
A més hi podeu ficar tota la imaginació que volgueu,
és a dir, altres productes, licors...
Però així està boníssima i és apta per a tothom.









dijous, 19 de juliol del 2012

Ventalls?





  Apareixen a l'estiu i ens atrauen. Qui se n'està d'agafar-lo quan en tenim un a prop.
Quan tenim calor ens refresquen, i si no en tenim cap, de vegades, cal que
 fem servir qualsevol fulletó o cartó per a ventar-nos, desesperadament.
  Qui no havia quedat fascinat, de petit, veient aquelles dones obrint i tancat el vano,
 movent-lo entre les seves mans, pegant cops contra el seu pit... a mi m' hipnotitzava. 
I quan em deixaven agafar-ne algun, m'agradava obrir-lo i tancar-lo,
 i obrir-lo a l'inrevés, mirar-ne els dibuixos,
 aquells de "goyescas",
 tan clàssics,
 els de flors
 i n'hi havia de dibuixos infantils.
  Fins que vaig aprendre a tractar-los, a admirar-los, a mimar-los. Vaig descobrir la seva màgia, el seu joc de llums i ombres. I quan semblava que el seu ús anava a morir van aparèixer nous dissenys, moderns, suggestius i elegants, i van revifar, i ara, tothom en té un.
Vano a Reus, ventall a Flix. Per a mi els dos noms són significatius,
però, la veritat, prefereixo ventall, és un nom amb més moviment.
I des d'aleshores, que cada any me'n faig amb algun.
És la meva col.lecció, no exposada.
Agafo cada cop el que em ve de gust,
segons el què porto,
l'ambient,
 o perquè és l'últim a formar part de la meva vida.
  M'encanten, em fascinen, el seu moviment de peces lligades que,
 tan aviat són una vara com un pàmpol articulat.
 Tot i que n'hi ha d'una peça, que venen de països llunyans i
 ens porten històries d'aquests llocs.
El ventall ens transporta a l'orient, a Filipines,
 lligat al "mantón" de Manil.la,
 a la Xina i
 al Japó.
  És en aquests països on va nàixer, i després, que a occident l'adoptessin,
 de la mà dels espanyols, en la seva forma més sofisticada,
 com un objecte de prestigi; ens ha tornat,
 amb l'apropament a l'orient,
 en la seva forma
 més senzilla.
 Sense ser massa conscients de que és un altre regal que ens han fet des d'aquests llocs llunyans. 
  Els ventalls són a més enigmàtics, darrera d'ells ens hi podem ocultar,
 o ens podem comunicar amb el seu llenguatge,
 i així ho feien quan les relacions personals
 no eren tan fluïdes com ara.
 A la Xina i al Japó
 servien per a escriure-hi.
 Les donesvan elaborar
 tota una forma
 d'escritura
 per a enviar-se
 missatges
entre elles,
 una mica com ara.


  Si us voleu endinsar en aquest món podeu llegir un bonic llibre,
Flor de Neu i el Ventall Secret     

    .

 Josep Carner també en va quedar enamorat, almenys de la paraula,
 i ens va deixar Auques i Ventalls, Carner, li agradava jugar amb les paraules.




Darrera d'un ventall hi descobreixo somnis, amagats,
noies ocultes amb desitjos, amagats.
El Japó, la Xina, oblidats.
Però que ara descobrim i ens entusiasmen.
Formes de vida, de fer i ser.
 Tot, ja , global,
cal que no perdem la màgia.
 De vegades cal encara amagar.
Nosaltres, perquè sí,
dones amb misteri.










dissabte, 14 de juliol del 2012

Gelat de Xocolata



   Després de la vainilla ve la xocolata.  I hem de  seguir amb els gelats. Perquè, què més bo que una bola de gelat de vainilla, amb una de gelat de xocolata. Un clàssic.
   Si voleu fer contents als nens doneu-los-hi xocolata, ( també, en una colla de xocolata-addictes, que cerquem el nostre moment de xoco-plaer, això sí, sempre xocolata ben negra). Per a mi, que n'he tastat uns quants, el millor Valrhona i per a fer el gelat Valrhona per a cuinar al 70% .
  Imagineu les boles de gelat, vainilla i xocolata, o  xocolata sol, en una copa, en cucurutxo, o amb neula. El suport és una altra qüestió, sobre la qual no hi ha  discussions, ja sabeu allò dels gustos.


   Ma padrina era molt "llepla",
 i a l'estiu, anàvem a la pastisseria
i ens compràvem un cucurutxo ben gros de xocolata, cadascuna.
 Llavors valia un duro i era grossíssim.
 Amb la calor que feia allí a Flix, recordo que em regalimava canell avall,
 i a mi, que sempre he estat molt polida, no m'agradava gens.
A més, la neula del cucurutxo, sola, tampoc m'agradava
 i me l'havia d'anar menjant, junt amb el gelat empenyent-lo cap avall i mossegant.
 Ara, que el conjunt resultava d'allò més bo.
Per això he optat per menjar-me el gelat ben sol,
 assaborint-lo tranquil.lament en una copa o en una terrina.
  Però, en aquell moment hi havia un altre gran clàssic de les passejades de tarda,
 amb assentada al cafè inclosa, era la neula.
 El tall amb neula, com deien a Reus o el Nevi, com deien a Flix.
Venien a Reus, seient a La Llotja i demanaven un Nevi,
 sort que els experimentats cambrers ja ho sabien
 i els hi portaven això, un tall de barra de gelat amb dues neules.
 La nata era molt apreciada pels grans que eren qui acostumaven a menjar-ho,
tanbé, la vainilla i xocolata, i més tard el tricolor, amb maduixa.
  I ¿Perquè Nevi? Fàcil,
 doncs, a Flix hi havia un fabricant de gelats anomenat Nemesio Vidal
 i va posar als seus gelats, normalment de tall, Nevi,
 i els de Flix anomenaven així, anessin on anessin, en aquests gelats.
 Així eren les coses abans. Simpàtic. 
 
 
Ingredients

300cl de llet
3 ous
60gr de sucre
180gr de xocolata negra
180cl crema de llet



                                     Fem fondre la xocolata amb la llet, poc a poc i remenant. Tot s'ha de dir
                                que jo sempre gasto llet sencera i així queda més gustós.
                                Mentre, barregem ben bé els ous i el sucre, fins que blanquegi. 
                                Hi aboquem la xocolata desfeta i ho tornem a ficar tot al foc, fins que quedi
                                com una crema. Ho deixem refredar.
                                Muntem la nata i l'anem mesclant junt amb la crema anterior.
                                Ho posem en un recipient adequat i al congelador. I, ja sabeu, per a que
                                no cristal.litzi, remeneu cada mitja hora, unes tres vegades.

  
 Us en llepareu els dits!


gelat de vainilla






dimecres, 11 de juliol del 2012

El Gelat de Vainilla


   Hi ha records que ens venen de molt lluny, records que ja són d'uns altres temps, de coses i llocs que ja no hi són. Aquests records conformen el nostre bagatge que ens fa veure i sentir les coses d'una manera o una altra, fer-nos una concepció del món que ens acompanya.  Aquests records, ens retornen sovint, per les olors, o els sons, o per sensacions, difícils d'expressar en paraules. 
 Moltes vegades, aquests records, ens mouen a cercar  les sensacions, quan ens retornen, que formen part de nosaltres.

Fa uns anys,  els estius eren veritablement calorosos.
No hi havia  aires condicionats i la gent passava els dies a casa,
  amunt i avall amb el carrilet si eren prop de la platja,
carregats  i atapeïts, grans i criatures.
O buscant el recer del sol, dins de les cases, els llocs més frescos,
i esperant l'hora de la fresca, per a sortir al carrer i gaudir-ne.
Sempre amb algun ventilador que tothom mirava d'encarar-se. 
El menjar canviava, hi havia força amanides, moltes truites amb productes de l'horta,
i apareixien les begudes fresques. N'hi havia una gran quantitat de casolanes, amb llimona, gasoses i cafès, i també les orxates, d'ametlla, d'arròs i la reina, la de xufa. 
L'orxata de xufa era més normal anar-la a buscar als llocs especialitzats,
orxateries o gelateries, on també s'hi trobaven els gelats.
Aquests eren els reis de l'estiu, sobretot, per la canalla.
 A Reus hi havia una colla de fabricants que feien les seves orxates i gelats
 i que eren, realment, bons.  Molts d'origen valencià.
Recordo molt bé els Picó i els Planelles. Quina orxata... 
 Tot aquest món del gel era ben curiós, abans calia anar a comprar-lo per a les neveres,
m'encantava, el so quan el tallaven i la textura del gel quan es trencava.
Això no permetia fer els gelats a casa a l'estiu i era complicat guardar les orxates.
El que va potenciar totes aquestes industries familiars gelateres,
 artesanes, de molt bona qualitat.

Recordo molt bé aquests locals,
  uns llocs frescos, tot i les neveres,
que feien una olor especial.
Aquesta olor costa de trobar ara.
Era una olor de nates i llets,
però diferent de les lleteries,
perquè hi havia la vainilla.
El gelat de vainilla,
especial,
era bo!
Ni massa dolç,
ni molt embafós, ni greixós.
I ens queden el de nata i el de xocolata.
Tots aquests ens configuraven les olors que ara no trobem,
tot és prefabricat i poc natural.

             La base del gelat és la crema. Una crema d'ous i nata i la llet aromatitzada o enriquida
           amb l'element que li doni nom. 


Avui us passo la recepta del gelat de vainilla.
M'he basat en aquesta:

Ingredients
             
 5 rovells d'ou
125gr de sucre
1/2 l de llet
Una beina i mitja de vainilla
300gr de crema de llet per a muntar


                         Es barregen els rovells d'ou amb el sucre en un bol fins que blanqueja.






  A part es bull la llet amb les beines de vainilla lentament. Aquestes beines les haurem obert i gratat una mica l'interior dins la llet.
  Quan la llet ja bull s'aboca, poc a poc, a la barreja dels ous i el sucre remenant bé. En acabat es torna a posar al foc, a foc mitjà, sense que bulli, i , sense deixar de remenar, fins que espessi.





         Ho deixem refredar. Quan ja està fred hi barregem la nata muntada.
      I ja ho tenim, ben barrejat ho posem a l'estri que vulguem, i al congelador. Ho remenarem cada  
      mitja hora unes tres vegades per a que quedi cremós, fins que estigui gelat.
         El traiem del congelador que s'estovi una mica i a menjar!

Proveu-lo, la veritat, està, és ¡Diví!






 









dijous, 5 de juliol del 2012

Estiu al Rafal

Com una fruita més:



 Avui, sols, us deixo aquesta idea,
 una bona tomaca del Benach,
amb un bon raig d'oli DO Siurana, verge, amb un polsim de sal.
I a berenar.
Podem acompanyar-ho d'una bona llesca de pa bo,
si ets a Reus ves a buscar-lo a Cal Llengüet,de tota la vida.
Per sucar-hi pa!
   Quan la calor apreta durant tot el dia
 de manera que sols s'està bé a l'ombra, tancat a casa,
esperem aquella hora en que ja podem anar obrint,
i deixen de cantar les cigales, en que comença a córrer la fresca.
I es llavors quan bé de gust un bon berenar d'estiu,o encara millor,
 una mica més tard un berenar-sopar, un bon amanit, amb gust de sol, 
 tomaques, olives, ceba, i potser  ganyims o una mica de bacallà esqueixat.
Molt millor prop d'una figuera fresca, ombrívola, amb aquella olor...
entaulats en una bona taula, amb cadires de bova i sota el rafal del mas.
Però si no tenim tot això ens acontentem amb una bonica terrassa,
i sobretot amb aquesta amanida feta amb tota la cura, 
amb productes de la terra, collits ben a prop.
I quin millor producte a l'estiu, d'aquestes comarques,
 que les nostres Tomaques del Benach.
Cal provar-les. Incomparable.









dimarts, 3 de juliol del 2012

Penitència. Batut de Maduixes.

Després de tantes temptacions i tant pecat,
cal fer la penitència.
I que millor que iogurt i maduixes.
Sa, bo, poques calories.
Quina millor manera de fer bondat aquest estiu.
Un batut de iogurt amb maduixes.
Realment boníssim!
Proveu no podreu parar i us llepareu...els llavis. Gormand.




Agafeu unes 7 o 8 maduixes de mas, ben dolces i sucoses.
Després un iogurt cremós.
Ho bateu tot amb la batedora.
Una vegada tot ben batut que agafi aire ho tirem al got,
ho espolsem amb una volta de pebre,
i finalment ho acabem amb una culleradeta de cacau per damunt.
Ben fresc, sobretot. I a beure!








dilluns, 2 de juliol del 2012

Temptacions

Un dia rúfol. Mal oratge, vent emprenyedor, tampoc plou. Impossible anar a la platja. Fa fred, en ple juliol.
Surto no puc estar més a casa. Comencen les rebaixes i veig aquell vestit que tant m'agrada. No puc, però és que estar a meitat de preu... Comença a ploure i entro a la botiga. El temps canvia ara tot es neteja després de tant de temps i finalment surt el sol.



Mira, ja el tinc, no ho diguis a ningú.
Per què existiran aquestes Temptacions?
M'està tant bé!

Temptació, pecat i...Penediment?

    Són 2 dies!


 (I un petit mocador, de seda, 15 E!)


                                       http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/pequem.html

                                       http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/05/charme.html