dijous, 19 de juliol del 2012

Ventalls?





  Apareixen a l'estiu i ens atrauen. Qui se n'està d'agafar-lo quan en tenim un a prop.
Quan tenim calor ens refresquen, i si no en tenim cap, de vegades, cal que
 fem servir qualsevol fulletó o cartó per a ventar-nos, desesperadament.
  Qui no havia quedat fascinat, de petit, veient aquelles dones obrint i tancat el vano,
 movent-lo entre les seves mans, pegant cops contra el seu pit... a mi m' hipnotitzava. 
I quan em deixaven agafar-ne algun, m'agradava obrir-lo i tancar-lo,
 i obrir-lo a l'inrevés, mirar-ne els dibuixos,
 aquells de "goyescas",
 tan clàssics,
 els de flors
 i n'hi havia de dibuixos infantils.
  Fins que vaig aprendre a tractar-los, a admirar-los, a mimar-los. Vaig descobrir la seva màgia, el seu joc de llums i ombres. I quan semblava que el seu ús anava a morir van aparèixer nous dissenys, moderns, suggestius i elegants, i van revifar, i ara, tothom en té un.
Vano a Reus, ventall a Flix. Per a mi els dos noms són significatius,
però, la veritat, prefereixo ventall, és un nom amb més moviment.
I des d'aleshores, que cada any me'n faig amb algun.
És la meva col.lecció, no exposada.
Agafo cada cop el que em ve de gust,
segons el què porto,
l'ambient,
 o perquè és l'últim a formar part de la meva vida.
  M'encanten, em fascinen, el seu moviment de peces lligades que,
 tan aviat són una vara com un pàmpol articulat.
 Tot i que n'hi ha d'una peça, que venen de països llunyans i
 ens porten històries d'aquests llocs.
El ventall ens transporta a l'orient, a Filipines,
 lligat al "mantón" de Manil.la,
 a la Xina i
 al Japó.
  És en aquests països on va nàixer, i després, que a occident l'adoptessin,
 de la mà dels espanyols, en la seva forma més sofisticada,
 com un objecte de prestigi; ens ha tornat,
 amb l'apropament a l'orient,
 en la seva forma
 més senzilla.
 Sense ser massa conscients de que és un altre regal que ens han fet des d'aquests llocs llunyans. 
  Els ventalls són a més enigmàtics, darrera d'ells ens hi podem ocultar,
 o ens podem comunicar amb el seu llenguatge,
 i així ho feien quan les relacions personals
 no eren tan fluïdes com ara.
 A la Xina i al Japó
 servien per a escriure-hi.
 Les donesvan elaborar
 tota una forma
 d'escritura
 per a enviar-se
 missatges
entre elles,
 una mica com ara.


  Si us voleu endinsar en aquest món podeu llegir un bonic llibre,
Flor de Neu i el Ventall Secret     

    .

 Josep Carner també en va quedar enamorat, almenys de la paraula,
 i ens va deixar Auques i Ventalls, Carner, li agradava jugar amb les paraules.




Darrera d'un ventall hi descobreixo somnis, amagats,
noies ocultes amb desitjos, amagats.
El Japó, la Xina, oblidats.
Però que ara descobrim i ens entusiasmen.
Formes de vida, de fer i ser.
 Tot, ja , global,
cal que no perdem la màgia.
 De vegades cal encara amagar.
Nosaltres, perquè sí,
dones amb misteri.










6 comentaris:

  1. M'encanta aquesta entrada, perquè m'agraden molt els ventalls. Em fa molta gràcia quan compares el parlar de Flix i Reus. Jo vaig viure molts anys a Mont-roig del Camp (poble de mon pare), vaig estudiar a Reus i visc a Tarragona i m'agrada molt comparar la parla de cada lloc.
    Bon cap de setmana,
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'agradi l'entrada, perquè t'agraden, com a mi, tant els ventalls
      Jo sóc de Reus però tinc tota la família de mon pare a Flix, i el meu home també ho és. Així que ja veus, tot i que conec molt Reus, el Reus d'aquells temps en que tothom es coneixia, sóc mig de Flix, hi he anat molt, i a casa parlem amb accent occidental. A mi també m'agrada molt conèixer tots els parlars.

      Elimina
  2. Ils sont superbes ces éventails. J'en aurais bien besoin en ce moment avec la chaleur qu'il fait dans le Sud.
    Bisous ma douce.
    Johanna

    ResponElimina
  3. et bien quelle jolie collection d'éventails!!!!!
    celui avec les cerises est à croquer!!!!!
    bizzzzzz
    merci de ta douce visite
    Gaëlle

    ResponElimina

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire