divendres, 31 d’agost del 2012

Salmorejo/Córdoba/Còrdova.

   El salmorejo el vam descobrir el Xavier i jo, en la nostra estada a Còrdova. Ja fa uns quants anys d'això, el nostre primer viatget després de casats ara fa 22 anys, ja en fa uns quants, d'anys.
Així és, que, des de llavors, l'he anat fent com a alternativa del gaspatxo.

   Còrdova és una ciutat meravellosa, essència d'Andalusia i de l'andalusí. Pels seus carrerons t'hi pots perdre sense pensar-ho gaire i és tan tranquil.la.
Nosaltres estàvem en un hotelet vora la Mesquita, en ple barri de La Judería. No era gaire luxós, però sí prou confortable i tenir aquella vista davant era tot un privilegi.
A Còrdova vam conèixer uns quants personatges curiosos, és fàcil "fer" amistats...
Així varem anar en un restaurant El Caballo Rojo, llavors el millor, on vam menjar, com no, Rabo de Toro, i d'entrant ens van aconsellar el Salmorejo, que no coneixíem. Ens va encantar, vaig buscar alguna recepta i el vaig reproduir a casa.

Temps després, el vaig tornar a fer amb la recepta de la Mariona Quadrada
 que he anat adaptant i variant, també, segons el moment.


 
Un plat per acabar de passar els dies calorosos.
 
Ingredients
 
Per a 4 persones.
 
1K de Tomates madures
1/2 Pebrot roig
Sal, 50cl d'oli, vinagre
Molla de pa
 Retallons de pernil, cogombre, ou dur...
 
Es pelen les tomates, que ja sabeu, han de ser de les més bones.
Jo ho faig rascant la pell amb el ganivet i estirant-la,
no escaldant-les, que trobo que perdent el gust.
I  amb el pebrot ho trituro tot junt amb la sal, l'oli (verge), i el vinagre. 
Alguna vegada hi he posat una dent d'all, o una mica de ceba, segons els ànims...
A la recepta original s'hi posa pa estovat amb aigua,
però jo trobo que ja queda prou espés i que així queda molt fi i lleuger.
Així és, que, el pa, se'l posa després cadascú, al seu gust, menjant.
Això sí, cal que sigui ben fresc,
 fer-lo unes hores abans i posar-lo a la nevera, que hagi reposat.
Si s'espesseix massa ho remenem i si cal es pot afegir un rajolí d'aigua.
 
Per acompanyar-lo podem fer un ou dur a dauets,
 uns retallons de pernil salat, boníssim,
o, com he fet jo, uns dauets de cogombre amanit amb vinagre de Mòdena.
 
 Molt refrescant!
 
 
 
 
 
Córdoba.
Lejana y sola.
Jaca negra, luna grande,
y aceitunas en mi alforja.
Aunque sepa los caminos
yo nunca llegaré a Córdoba.
Por el llano, por el viento,
jaca negra, luna roja.
La muerte me está mirando
desde las torres de Córdoba.
¡Ay qué camino tan largo!
¡Ay mi jaca valerosa!
¡Ay que la muerte me espera,
antes de llegar a Córdoba!
Córdoba. Lejana y sola.
            
                                                         ( Federico García Lorca)
 
 
Ventalls?
 
 
 
 
 
 
 
 

10 comentaris:

  1. Quan vaig estar a Còrdova també vaig anar a El Caballo Rojo. Un dels llocs on he menjat molt bé. Casualment, bé quasi tothom ho fa, vaig menjar un deliciós salmorejo i el rabo de toro. Quin plaer!
    Feliç setembre.
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra saber que això segueix igual després de tants anys, tinc molt bon record. Petons.

      Elimina
  2. A casa sempre fem gaspatxo, bé, una adaptació, haurem de provar de fer salmorejo, a veure què passa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gaspatxo és insustituible, però és ben bo per passar l'estiu i més suau, pot haver qui li agradi més.
      (Voldria venir a comprar confitura, quins horaris féu' Esteu a Vila-Rodona mateix? També en teniu a Cambrils, no, que no ens cau tant lluny, o és millor venir aquí? Espero notícies vostres.)
      Petons.

      Elimina
  3. ¡ Ya me das envidia de regresar a mesa con este plato sabroso!

    ResponElimina
  4. Miam miam!!!!
    ( le petit oiseau est en bois et je l'achète dans un magasin de loisirs créatifs)
    Bisous
    Belle soirée

    ResponElimina
  5. That soup looks rather delicious. I'm hungry!

    ResponElimina

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire