dilluns, 3 de setembre de 2012

Les Bones Herbes

   Moltes vegades  parlem de males herbes, i, certament, a la natura, no hi ha males ni bones herbes. Nosaltres classifiquem i etiquetem, transformem i adaptem.

                                        Nosaltres sentim, olorem, tastem, gustem. Usem.

                                                                             Agafar un brot
                                                     de menta, de fonoll, de julivert o cerfull,
                                              de sàlvia, d' alfàbrega. D'espígol. Olorar. Obre els sentits.
                   L'olfacte, i ens arriba a la gola. El color i la textura. Un món de sensacions ensomple.
 Ara, afamats d'experiències, en aquesta societat buida de vivències veres, deixem que ens envaeixin.
                                              Tornem-les a descobrir, no cal anar lluny, 
                                                                 les tenim aquí.

     Catalunya n'és terra de Bones Herbes. La seva cuina s'omple de les aromes que li ofereixen.
 La cuina catalana és una cuina d'herbes, no d'espècies. El pebre, negre principalment, una mica de canyella, anís o matafaluga, sobretot en els dolços, i, para de comptar.
 Per això, les cases fan, feien?, olor d'herbes. Herbes i all, això sí.
     Herbes per la cuina i herbes remeieres, per a guarir. Herbes per a fer infusions, qui més qui menys coneixia l'ús de les herbes pels mals, i qui més qui menys es prenia alguna herba abans d'anar a dormir o pel matí, i també després de dinar.

   I és a la primavera i durant l'estiu que esclaten esplendorosament. Floreixen i nosaltres les collim delerosos de la seva flaire i de trobar-nos-les a la nostra cuina, al nostre plat, a la nostra tassa.

  Cistells de farigola i de romer són presents vora les nostres cuines, pots de camamilla, marialluïsa, paniol, té de roca...brots frescos de menta i alfàbrega, i sempre a mà el nostre julivert.
  N'hi ha que aguanten tot l'any i són de mena seca, la farigola, o timó; el romer,...d'altres les anem collint i, en potets les anem gastant, com més fresques millor.
  Però n'hi ha que es manifesten en tota la seva esplendor ben fresques, la menta, el julivert, l'alfàbrega, el fonoll i és ara a l'estiu quan es fan presents, sobretot, en els nostres plats.

                  Plats d'aquí i d'allí, que no se'ns fan estranys amb aquestes herbes tant nostres.
 Faves amb menta, primaverals. Fonoll a l'amanida o a les olives.
Pesto amb alfàbrega, o diriem basílic.
 El julivert de bracet de l'all per tot arreu.
 Farigola ... que en podem dir? al conill, les olives, les sopes, hivernal.
Romer, o romaní, als arrossos i al peix.
 I sempre amb una fulleta de llorer.
I una bona llimonada amb menta a ple estiu .
 
   I aquelles infusions de la padrina,  l'àvia. Marialluïsa pel mal de panxa, camamirla pel mal de ventre, paniol pel malestar...té de roca...dolcetes, com els hi agradaven; ara les faig sense sucre.
I per guarir ferides, esparnellac, rudatimó; i pels costipats, eucaliptus, menta;  i...tantes,
ja em direu...





 
 
 
    I herbes que ens obren els sentits, l'espígol, als armaris: lavanda.
( També, però, pels moixons, per les potes, deien. Perquè aquesta herba tan noble també desinfecta ferides).
Aquells saquets amb lavanda. Collir-ne un brot, olorar, apretar els seus grans a les nostres mans,...meravellós



 
 Espero que us arribin aquestes aromes subtils
que inviten al benestar i a l creació.
Regal de final d'estiu.


                                           Pensaments  Sentiu la Primavera Conill amb Herbes

 

14 comentaris:

  1. Aquestes olors m'han arribat...Jo en sóc una fan de les herbes. Ara quan comenci a refrescar per les nits una tisana va tan bé.
    Feliç setembre!
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. I unes bones sopetes de farigola per sopar i calentons al sofà amb una bona pel.licula...

      Elimina
  2. Phil aime bien l'ail, mais pas Tiki, ni moi. Nous préférons la lavande - dans l'armoire.
    Ronrons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il n'y a pas pareil, la lavande, j'adore. Mais les autres en cuisine...

      Elimina
  3. ça partait bien, j'avais compris le titre... Pour le reste, moins évident, mais je devine qu'il s'agit des bonnes herbes naturelles que nous appelons aussi "les remèdes de grand-mère"... La lavande plaît beaucoup à Graffiti.
    Ronrons, bises félines.
    Miss Tigri

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonnes herbes est le mot qui j'ai utilisé, vraiment,au contraire de mauvaises herbes. On les appele réellement herbes aromatiques ou herbes "remeieres". Je parle de son utilisation en cuisine, ou comme remède. La cuisine catalane autant que la provençal c'est une cuisine d'herbes, et les maisons en sentent des oudeurs.Infusins de grand-mère, rèmedes, et mangez, tout est plein des âromes de ces bonnes herbes, surtout en pritemps et en été. Et la lavande... un point à part. son ârome ... mes chats aussi aiment se frotter avec la menthe, le basilic...
      Bisous.

      Elimina
  4. ¡Podria jurar que he sentido todo un aroma de hierbas campestres!
    Que maravillosa entrada, Sara. Con el nombre de las hierbas en colores ¡me encanta!
    Este fin de semana estuve cortando la lavanda que tengo en el jardin, estaba inmensa. Tengo en proyecto utilizarla para saquitos de olor para el armario. Ya veremos.
    Besotes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias. Que suerte, yo tengo 2 macetas grandes en la terraza, y bien hermosas, son del año pasado, pero no me hacen ni una flor. Tengo que ir a buscar la lavanda al campo, cerca de la playa hay mucha. Tu sabes a que puede ser debido que no me hagan flor? te agradecería mucho algún consejo. Muchos besos.

      Elimina
  5. Ohhh adoro tus gatos!!
    Las hierbas son necesarias, me gustan, tengo el jardín lleno de ellos!
    Gracias por tu visita,

    bisous

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra mucho tu visita y encontrar un buen blog también por aquí. La mayoría de blogs que frecuento son franceses y hasta alguno de más lejos, que son preciosos. Gracias por lo de los gatos, todos son tan bonitos... Espero que nos vayamos "visitando". Besos.

      Elimina
  6. Ces lignes me font penser aux saveurs du sud , si savoureuses , si aromatiques et que...je n'ai pas dans l'est de la France !

    ResponElimina
    Respostes
    1. C'est la garrigue, les vergers mediterranés, ça sent bon!

      Elimina
  7. Hummm, j'adore ca, le basilic pour le pistou !!!
    Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Très bon, il faut profiter ces derniers jours. Bisous.

      Elimina

Gràcies per deixar el vostre comentari