dimarts, 30 d’octubre del 2012

Panellets i castanyes







Per Tots Sants panellets, castanyes i caragols amb banyes.
 
  De sempre el costum de menjar castanyes per aquestes dates, junt al costum de fer panellets per la vetlla de Tots Sants i la Festa de les Ànimes (2 de novembre), ha esdevingut molt extés i tradicional per tota Catalunya i ha donat lloc en aquesta celebració tant popular.
  Antigament la gent es reunia per retre homenatge als seus morts i la vetllada es convertia en ocasió per explicar històries de por, hi apareixia alguna disfressa de fantasma i
els dolços eren l'àpat principal.
   Segons Joan Amades els nens també recorrien les cases, als pobles, demanant caramels,
 les cases s'omplien de retrats dels que els havien deixat i d'espelmes per a il.luminar-los, i per a il.luminar el camí que havien de trobar les ànimes. Les campanes de l'església no deixaven de tocar en tota la nit. Així es creava un ambient, com veieu, ben propici a la por i als ensurts
que alguns es dedicaven a donar.
   Quan les cases es van fer més petites esdevingué costum d'anar als masos, i qui en té, encar ho fa ara. Colles d'amics o  familiars, amb un bon carregament de castanyes i unes quantes plàteres de panellets, passen la nit vora el foc, menja que menja i mirant de crear un ambient terrorífic.

  Així, doncs, nosaltres ja tenim la nostra festa dels morts, i  perquè està molt arrelada, és més difícil que d'altres costums s'imposin.
  És veritat que entre els joves cada cop és més popular el Hallowen, discoteques, bars, grans magatzems, la promouen de manera ben comercial. Nosaltres, però ja tenim aquest espai ocupat, i finalment, s'acaba tornant als orígens. I els orígens realment no són pas tan diferents.
  Hallowen, una festa celta que s'ha americanitzat,  no era tan diferent a la nostra celebració del dia de les ànimes. És clar, al nostre espai festiu no hi entren bruixes ni dràcules, però sí espelmes, fantasmes, ànimes perdudes. I si, a més de les castanyes, ens agraden les carabasses, perquè no ens podem fer, i podem fer a allò que ens ve de fora, alguna concessió? Carabasses i decoracions de tardor, sigui ben vingudes, m'agraden...





 Però aquí tenim els reis, Els Panellets, el centre de la nostra festa, La Castanyada, festa que els infants celebren a les escoles amb cançons i ballades. No deixem perdre aquesta festa, aquesta riquesa particular i tan nostra.
 Els panellets, formen part d'un tipus de dolços amb base d'ametlla, amb orígens àrabs i jueus, que trobem per la mediterrània i que podem agermanar amb el Massapà espanyol i Els Huessos de Santos castellans. La base és, doncs, la farina d'ametlla el sucre i, a diferència del massapà, els ous.
  Jo us donaré la recepta bàsica dels més tradicionals, els de gema i amb pinyons.
Aquesta recepta, que a base d'anys me l'he anat fent meva, la vaig aprendre de la Mariona Quadrada, mireu el seu blog, gran cuinera i coneixedora de les tradicions culinàries meridionals, d'aquí Reus.
 
Recepta
 
 
800gr d'ametlla
600gr de sucre
llimona
8 rovells i 2 clares




Es posa el sucre amb aigua que el cobreixi amb el foc alegre fins a fer un almívar, mirant que el sucre no es cremi, no s'ha d'enfosquir, sinó amargaria. En aquesta preparació hi podem afegir una ratlladura de pell de llimona i fins i tot unes gotes del suc de la llimona, hi fa molt bo.
Deixem que l'almívar es refredi una mica i s'hi tiren els rovells batuts, que no es prenguin, fins a fer una crema, gema.


Després s'hi avoca l'ametlla poc a poc i es va treballant la massa. Es deixa que reposi unes 4 hores.


Escalfem el forn a 220º, i mentre preparem uns xurros amb la massa i en fem les boles, no gaire grosses. Les arrebossem amb sucre de llustre i ja les podem posar al forn, sobre les llaunes del forn cobertes de paper sulfuritzat, per a que no s'enganxin. I han d'estar molt poc, uns 8m, que no se'ns cremin!


Quan els traiem, esperem que s'arefredin i ja el podem col.locar en una platera ben bonica per a menjar-los.
Els podem fer de molts gustos afegint en aquesta massa diferentes essències. De xocolata, afegint-hi cacau en pols, de cafè, de taronja, maduixa...
Si els voleu fer de pinyons em de contar uns 150g per unes 10 peces.

 
 
Batem un ou i hi barregem els pinyons, que quedi ben espès. S'arrebossen les boles, amb les mans, apretant perquè els pinyons s'hi enganxin, i així formem les boles amb pinyons. I encabat, seguim el mateix procés d'abans.
Aquests panellets de gema són molt fins, ja veieu que no s'hi posa patata ni moniato, no fa cap falta, amb l'almívar queda molt suau.


Ja es podeu posar mans a l'obra, encara hi sou a temps!


 
 
 
 
 


 

34 comentaris:

  1. Cada moment té les seves tradicions, i cada fragment de terra també, fer panellets a vegades es converteix en una obligació i no hauria de ser així. Aquest any encara no he trobat el moment de posar-m'hi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que és un bon moment per a participar tota la família. Bona festa!

      Elimina
  2. Recette de saison ? Je découvre avec intérêt... Il faut vraiment que mes amis Catalans me traduisent ceci.
    Bises félines.
    Miss Tigri

    ResponElimina
  3. C'est bien de préserver les traditions,la cuisine en fait partie .
    Je te souhaite une très bonne fête de la Toussaint .
    Je t'embrasse.
    Barbara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci, en plus, il y a quatre jours de fête!J'espére nous pouvoir relaxer et vivre l'entré, à la fin, du froid et le temps d'automne, peut être qu'on va chercher des champignons! Bisous.

      Elimina
  4. Visca la Castanyada! No hi ha res com el panellets fets a casa...
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. cadascú fa el que pot, jo crec que em surten molt bos, tot i que a casa ma mare no em vam fer mai. Bona Castnyada!

      Elimina
  5. Hallowen, ma mère en a fait une jolie fête après le décès de mon père. Je ne me souviens l'avoir fêtée avant. Elle mettait une citrouille évidée devant l'entrée, décorée de fleurs et de feuillage. Les revenants comme on les voit généralement, n'existaient pas. C'était mon père qui nous visitait. Et la soirée était douce et tendre. Les âmes, c'étaient les étoiles et quand le ciel était clair, nous étions heureuses. La peur n'avait aucune place.
    C'est cette fête-là que j'aime.
    Bises et belle journée !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Une joli façon de vivre la perdue d'un père, j'ai perdu le mien il y a 7 ans et il est vraiment dur. Bisous.

      Elimina
  6. hello,
    tout cela m' a l' air fort bon
    je crois me souvenir que chez ma belle-mère
    en faisait , tout recouvert de pignons + des dates farcies avec de la pâte d' amandes
    hier soir j' ai lu quelques histoires de fantômes
    bonne journée
    tendresse
    edith

    ResponElimina
  7. Ici c'est habitude les farcir de confiture, ils sont très bons. Bisous.

    ResponElimina
  8. Respostes
    1. He visitado vuestro blog con unas fotos preciosas, ya me he subscrito. Besos.

      Elimina
  9. Personnellement je n'aime pas cette fête, mais apparemment, et d'après ma copinaute Rosa qui est catalane comme toi, cette fête a beaucoup d'importance pour vous ! Et merci pour cette recette, elle me tente bien !
    Belle journée à toi Sara !
    Doux bisous
    Cathy

    ResponElimina
    Respostes
    1. C'est bien cert avec le temps la fête a pris plus d'importance, surtout pour la polémique entre Halloween/Castanyada, et aujourd'hui c'est une fête automnale.Bisous.

      Elimina
  10. Mucho trabajo pero vale la pena,
    que buena pinta!!!

    feliz finde

    ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando ya te lo sabes bien y te orgnizas por etapas, tampoco es tan difícil. Ya sabes que ese dia es para los Panellets. Besos.

      Elimina
  11. Tu ne seras pas décue, il y a tant à voir !
    Bises et bon dimanche !

    ResponElimina
  12. Si tu savais comme j'aime ca!!!!
    Comment appelle t on ca en français? c'est sur, je vais essayer d'en faire.
    Doux dimanche

    ResponElimina
  13. Un post bien gourmand! et même si je ne comprends pas la recette, je me régale!

    ResponElimina
    Respostes
    1. C'est bien facile, une pâte de farine d'amandes, sucre et oeufs.Les jaunes d'oeufs avec le sucre en faisant un sirop et après le tout melangé et 2 blancs d'oeuf à point de neige. Et tout au four à 250ºC 8m. Et voila les Panellets. Bisous.

      Elimina
    2. C'est avec plaisir que je le partage avec toi.
      Bises et belle journée !

      Elimina
  14. Je suis ravie de découvrir ton blog.
    Merci pour tes com : je ne peux te répondre ton mail ne semble pas accepter de messages de ma part.
    Plein de bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci de tavisite. Je ne sais pas qu'est que passe avec mon e-mail et ton blog, j'ai eu mon ordi des jours en panne, peut-ètre une cause. À bientôt, bises.

      Elimina
  15. Com tu també penso que el Halloween em sobra. Però les carbasses decoratives crec que les podem ben incorporar a les decoracions de tardor, tens raó!
    Uns panellets fabulosos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En principi les dues festes tenen orígens semblants, sobretot en l'origen celta. però ara s'haconvertit en una festa comercial, cinematogràfica que ens volen imposar.

      Elimina
  16. Aquest any va es va acostar la castanyada, va arribar i ha passat i de panellets a casa no n'hem fet... és el primer any que passa després de fer-ne des de sempre. Serà que ens fem grans, serà que tenim massa coses al cap, serà què...
    La castanyada SI que la vam celebrar, però els panellets van venir de fora ;-)

    Em va agradar posar cara a la Tinta Cirera, hahahaha

    Em sembla que a partir d'ara et tornaran a arribar les meves blocades, si no és així avisa'm.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí està bé això d'anar-se coneixent. A casa els panellets també van quedant i se'n mengen pocs, no sé com anirà l'any que ve.

      Elimina
  17. Vive la gourmandise...
    amicalement,

    Manon

    ResponElimina

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire