Camèlia, el so.
L'elegància sòbria.
Puresa, harmonia.
La diferència arriscada
L'elegància sòbria.
Puresa, harmonia.
La diferència arriscada
Una flor exuberant però tímida,
Sense olor, amb tota la bellesa, senzilla.
Evoca.
La Dame aux Camélias
En coneixeu la història.
Aquesta cortesana patia dels pulmons,
i aquestes flors sense olor eren les úniques que podia dur.
Va morir de tuberculosi.
Però va quedar immortalitzada
en aquestes dues obres,
símbol el romanticisme.
La Dame aux Camélias
I d'aquí a l'Òpera:
Aquesta cortesana patia dels pulmons,
i aquestes flors sense olor eren les úniques que podia dur.
Va morir de tuberculosi.
Però va quedar immortalitzada
en aquestes dues obres,
símbol el romanticisme.
El cine també se'n va fer ressò.
La Divina, Greta Garbo, en va fer el paper:
Divina.
Ens porta al Japó. Present en la vida quotidiana.
Shiseido l'incorpora com a emblema,
per la seva puresa.
Chanel, és la Camèlia.
Una història d'amor,
el regal de l'Estimat a Coco.
I ella, elegant, sobria, arriscada, diferent,
va saber veure tot això en aquesta Camèlia.
Blanca, rosa o roja.
Sempre especial.
No embafa, discreta.
La Camèlia i jo...
Jo i la Camèlia:
adoro Chanel, París,
estimo el Japó,
m'encanta Shiseido.
La Traviata,
La Dama de les Camèlies.
Romanticisme.
La meva Camèlia
avui fa quinze anys,
bufarà les espelmes.
És la Camèlia més bonica,
de casa, la millor.
Un cor ple d'Amor per a ella.
Camèlies per a vosaltres: