dissabte, 10 de novembre del 2012

Els meus Gats, 1

   


 
Amb Amor!
 
 
 
De petita, pels teulats de darrere de casa, hi vivien una col.lònia de gats. Llavors era normal veure gats per les teulades i pels carrers, gats lliures, que vivien en grups i als que la gent els hi donàvem menjar. Jo estava boja per veure'ls i per a tirar-los-hi menjar embolicat amb paper de diari. Quan podia, des de baix el carrer entrava en aquests corrals, on per cert hi havia porcs, imagineu si n'era diferent d'ara! i els hi portava el menjar que els amos del corral els hi donaven de gust, els gats els hi treien els ratolins
.
   La relació amb els gats era diferent a la d'ara i es dividia entre aquells que no els podien veure i eren capaços, fins i tot, de matar-los, aquells que els veien com un animal més, necessari a la casa, i aquells que com jo ens agradaven de veritat. Hi ha un passatge a la novel.la Aloma de la Mercè Rodoreda, esfereïdor.

   A casa meva no en vam tenir mai, això de tenir un gat en un pis no s'entenia. Embrutaven, feien malbé les coses, se'ls creia lladres i es tenia por de les seves esgarrapades. I tot i que ma mare de petita en tenia un al que estimava molt i que li van enverinar, mai va claudicar als meus desitjos. Llavors no coneixíem ni la terra per als pipis, ni l'esterilització.

   A Flix, a casa la padrina, si que en tenien, també en tenia la meva cosina Rosa, eren gats que voltaven pel carrer i que venien a casa quan volien. El de casa ma padrina era gran, bru (pardo) .  
   Quan hi anava, sempre el volia agafar i em deien "que no t'esgarrapi", però jo no vaig tenir mai por. No sé per què, com que el padrí tenia un escriptori on s'hi passava hores, i no era una cosa molt habitual, per a mi era el gat color escriptura, el que diríem, ara, gràfic, i aquest color sempre m'ha recordat això, l'escriptura.
   Segur que n'hi havia, de gats que vivien com a reis, a Barcelona o a casa d'algun ric, tot i que eren més apreciats els gossos, però el normal era veure'ls pel carrer, fugint, o demanant menjar, sempre des de les alçades.

   Per a mi eren fascinants, i, el meu desig incomplet. De vegades jugant pel poble, amb les cosines de part de la tieta Glòria, havíem descobert alguna gata amb cadells, sempre en volia un però mai el vaig poder prendre a casa.

   Així, els gats van anar desapareixent de les teulades, van perdre llibertat i l seva imatge ideal.litzada, però han guanyat en benestar. Encara se'n veu algun mig esverat pel carrer, però ara sí els tinc a casa.

   Els meus gats m'acompanyen des de que em vaig casar. Al terrat de ma mare, ja havia acudit una gata, que el meu pare es va trobar a l'escala i havia fet pujar, va criar i des de llavors sempre n'hi han hagut. Jo en vaig triar una gateta, i ja la vaig prendre cap a a casa meva. Era la Fanchette, com la de les novel.les de Colette, sobre la Claudine. Aquest nom era una cosa així com Francesca i em va agradar molt. Era preciosa, amb la cua torta i uns ulls encisadors.

 He tingut la Moixa, la persa, la Nataixa, i ara, és clar, la Fru-fru i el Biscuit. Ells han acomplert el meu desig i la seva companyia, la seva observació i la seva estimació m'omplen a mi, també, de benestar.


 
 
 
 
 
 
 
 
 

57 comentaris:

  1. Caram, que bé que viuen els gats a casa teva!!!!!!
    Ja voldria jo poder estar alguna estoneta al sofà, amb el comandament de la tele al costat :-)


    Jo també recordo de petita les passejades dels gats per la teulada de casa i pel terrat, i de veure'ls saltar de casa en casa... vivíem apropet nosaltres, veritat??? hahahah
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Ravis de faire votre connaissance, les copains cat'alans de l'autre côté de la frontière ! Vous êtes adorables !
    Ronrons des chats-pitres. Bises à Sara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ils méritent ce billet. Je suis très occupée pour le faire en fraçais, espére que tu ais comprit. Bisous félins.

      Elimina
  3. Vivre avec les chats, le bonheur. Quel beau cœur, Fru-fru et Biscuit ! J'espère que Biscuit n'a pas renversé le vase.
    Câlins à Biscuit et Fru-Fru, bises Sara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cette fois-là il ne la renversé pas mais d'autres fois...mais de deux maux...Bisous pour tes félins.

      Elimina
  4. les chats nous donnent beaucoup de
    bonheur
    je ne pourrais pas me passer d' eux
    j' en suis à mon 5 ème et ils étaient tous différent
    de caractère
    bon dimanche
    tendresse et pattes de velours
    edith

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu as la raison tous ont son caractere, et une forte personalité, mais ils sont adorables. Qui résiste se yeux ensorceleurs! Bisous.

      Elimina
  5. ¡Que maravillosa entrada, Sara!
    Los gatos me fascinan, según voy cumpliendo años...más me atraen...creo que estoy en plena evolución o en otra vida anterior fuí un gato, no se.
    Muchas gracias por contarnos tu historia de amor con los gatos y por compartir las fotos de las preciosidades que tienes en casa.
    Besotes mil, feliz domingo y mejor semana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fascinantes pero tan cariñosos cuando se sienten queridos.Y dicen que son buenos para el estrés, quizàs por eso nos acercamos a ellos cuando nos hacemos mayores. Besos.

      Elimina
  6. Des amours de chats !! ...
    J'adore la dernière photo !
    Belle fin de journée
    Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je n'ai plusieures de photos, en dormant, en jouant, mais j'espére avoir le temps pour faire des billets. Bisous.

      Elimina
  7. Sara, escriu, escriu i no paris d'escriure. M'ha agradat molt l'entrada. I m'agraden els gats, encara que no n'he tingut mai. Sóc de gossos. I em va agradar molt posar-te cara el divendres. Encara que estiguéssim lluny estàvem ben aprop. Tindrem algun dia per a prendre cafè tranquil·lament. Una abraçada i feliç setmana,
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu encoratjament. Seria ben bonic prendre un cafetó juntes o almenys sense tanta gent, quan vulguis. A mi també m'agraden molt els gossos, sempre propers. Petons.

      Elimina
  8. Craquants tes chats ! Les lisianthus ont-ils résisté aux assauts de Biscuit ?

    ResponElimina
  9. A mon tour je te rends visite en plus j'adore les chats:)), j'en ai 3!
    merci de tes bons voeux pour mon anniblog
    Au plaisir de te retrouver sur la blogo bizz Sandrine

    ResponElimina
  10. Hola Sara,
    Divendres passat crec que vas causar una forta impressió a la gent que vàrem seure a la teva vora. Positica, és clar. Molt positiva!
    La mea relació amb els gats mai ha estat tan forta, és més els trobo massa ells... De tots els gats de carrer o casa, m'agraden aquells gats que tenen la cara ample, una mica com el gardfiel!
    Els pocs detalls de decoració que he vist en les teves 3 primeres entrades, m'han encantat! Sempre estic a la recerca de vaixelles i complements per complementar les meves receptes i crec que tu en seras una bona font d'inspiració.
    Espero poder anant-me empapant del teu gran estil a mida que et vagi llegint!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies i ja saps, a mi també m'agrada molt el teu blog i a més em tens per tot el que vulguiss. Petons.

      Elimina
  11. Dommage que la traduction aléatoire de google ne me permette pas de comprendre ton texte car il m'a l'air intéressant. Les images, elles, sont belles.
    Bises et bonne journée !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je suis desolée, mais jen'ai actuelement le temps pour poser la traduction je verrai en autre moment. Merci de ta visite, seulment te dire, j'aime les chats depuis longtemps, j'ai souhaité les avoir près à moi et je déplore l'actuation de quelques personnes avec eux. Aujourd'hui après mon mariage j'habite toujours vec mes chats qui me font très heureuse. À bientôt et bisous.

      Elimina
  12. Hola Sara
    M'agrada molt la dolçor que poses en els teus escrits. Tens un ventall molt ampli de receptes i bones que son.
    He fet una entrada de la Trobada Blocaire, et deixo l'enllaç per si ho vols veure. Espero que t'agradi ¡¡¡
    http://cangrejogrande.blogspot.com.es/2012/11/primer-encuentro-de-bloggers-de.html

    Una Abraçada, Agustí Cangrejo Grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies i per supost que miraré aquesta entrada. Ja he fet una passejada pel teu blog, força menjars i força interessants. Aquesta trobada ha generat una activitat blocaire molt interessant, però que necessita el seu temps per anar-ho assimilant. Ens anem contactant. Petons.

      Elimina
  13. Trop mignons tes chats!!!
    Belle journée . Tinou

    ResponElimina
  14. esta entrada es adorable,
    amo a los gatos y los tuyos son lindísimos!!!!

    feliz semana

    ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias estarán muy contentos cuando se lo diga...con una caricia. Besos.

      Elimina
  15. Les chats aiment jouer avec les fleurs ..... et même les mangent parfois !!!! Ici je ne peux pas en mettre .

    Bises Sara caresses à Fru-Fru et Biscuit,
    Marie,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ils m'ont casé d´jà plus d'un vase, mais j'aime tous les deux, fleurs et chats.

      Elimina
  16. Que ton billet me plaît Sara, j'aime tellement les chats moi aussi ! Mon mari lui ne les aime pas, mais il ne leur ferait pas de mal !
    Très belle journée !
    Grosses bises et caresses à Fru-Fru de la part de Gavotte !
    Cathy

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je crois que les hommes, en general, ne les aiment autant comme nous. J'ai entendu l'autre jour à la radio que les femmes aimons qui ne nous fait pas cas. Ils sont si seducteurs!

      Elimina
  17. J'ai déjà une petite idée dans la tête mais pour moi, cela s'apparente aux grands travaux.
    Bises et belle journée !

    ResponElimina
  18. Hier, je suis revenue avec Saveurs, mais mes revues préférées ne sont pas encore en kiosque.
    Bises

    ResponElimina
  19. J'ai aussi mon pot au feu espagnol. J'en parlerai un jour.
    Bises

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je parle du catalan pareil au provençal. Il y a les quatre viande, et toute classe de legumes. Nous en parlerons. À bientôt.

      Elimina
  20. Impossible de t’écrire directement pour te remercier pour tes gentils commentaires.
    Merci pour tes visites.
    Tes chats sont adorables.
    Bises

    ResponElimina
  21. Bonjour Sara, je ne comprend pas ta langue mais cela ne m'empêche de te faire une visite et d'admirer tes photos...bisous,Geny

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci de ta visite et intéret. Je comprend la difficulté, mais il faut penser que le catalan c'est la langue la plus semblante au français il faut seul la connaitre un peu...même encore je suis heureuse de ta visite. Bisous.

      Elimina
  22. quel plaisir de regarder nos chats, de purs moments de sérénité.
    Nat

    ResponElimina
    Respostes
    1. J'ai beaucoup de photos et je pense que j'aurai quelque moment pour pouvoir faire un autre billet avec plus de photos. Bisous.

      Elimina
  23. ¸.•°✿⊱╮
    Passei para uma visitinha.
    Amei o seu blog, muito lindo mesmo!
    Bom fim de semana, amiga!
    Beijinhos.
    Brasil.
    ¸.•°✿⊱╮
    ✿ °•.¸

    ResponElimina
  24. ¡ Verdaderamente interesante esta historia de gatos(chats) con todas estas hermosas anécdotas!

    ResponElimina
  25. Je célébre que elle te plaît, et que tu ais compris. Merci de ta visite et intéret. Bisous.
    AD: Tu écris très bien l'espagnol.

    ResponElimina
  26. Tu connaîtras Paris autant qu'une Parisienne. Ce ne sera même plus la peine de venir ! lol
    Bises et belle journée !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu as raison et grâce à des articles comme les tiens. Mais Paris sont ces parfums les rayons doux de soleil sur la peau, l'ambiance de ses jardins, le mouvement sur ses rues et boutiques...

      Elimina
  27. Très dur, en effet. Et pourtant que de belles étoffes, les tisserands ont produit. Bien plus que les machines. Celles dont je parlais dans un autre article, celles à dix, vingt mille euros le mètre, ont été et sont joujours produite avec ces sortes de métiers.
    Les machines ne remplaceront jamais l'homme.
    Bises

    ResponElimina
  28. A mon tour de découvrir ton univers sur lequel je viens de me promener avec plaisir.

    Bonne chance pour mon anniblog.

    Bises

    SoSo

    ****

    ResponElimina
  29. Ils sont trop mignons tes petits chats ! J'aime beaucoup le coup de patte sur la fleur ! Bises, Marie-Jo

    ResponElimina

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire