dijous, 22 de novembre de 2012

Santa Cecília. Músics.





22 de novembre, Santa Cecília, de segur que molts pensareu ¿ avui, i què?

Avui és Santa Cecília la patrona dels músics, de sempre pels músics, el dia de la música.

Saber de música, i dic saber no entendre´n, t'introdueix en un món particular.
Els instruments et parlen, et són propers, així com els sons musicals.
Llegeixes les partitures. I  reconeixes cada nota.
Les paraules tonalitat, acords, intervals o arpegis formen part del teu vocabulari.
I diferències una Masurca d'una sonata, o un Bolero d'un Cha-cha-cha.

Molts anys d'estudi, de contacte diari amb l'instrument,
de converses, audicions, de viure l'entorn  musical, confereixen al músic un caràcter particular.
I siguis d'on siguis, vinguis d'on vinguis, pensis com pensis,
davant d'una peça musical, d'una bona interpretació, sempre tronbem conversa.
Hi ha diferents músics, i músiques, però tots ens trobem tocant, o cantant una cançó.

I és que la relació amb la música, amb el nostre instrument, ens lliga, i ens fa lliures.
Durant els anys d'estudi, de vegades es fa pesada l'obligació. Voldríem tenir temps com els altres.
Voldríem no haver d'estudiar les lliçons.Sempre amb aquesta obligació.
Però tampoc podem deixar-ho. La música ens ha entrat dins, ens ha ofert un tresor per sempre.
La visió de les coses, la sensibilitat que ens fa més rics, capaços de percebre més matisos a la vida.

A casa del meu pare eren músics, el meu padrí tenia una orquestra/banda i tocava la trompeta.
El meu pare de ben petit voltava amb una trompeta als llavis i la seva germana tocava el piano, 
els altres, que no hi va haver manera  que passessin de les primeres notes, cantaven.
A la casa sempre hi havia nens aprenent solfeig, arreglos i partitures i instruments sonant.
En una època en la que n'hi havia que no sabien llegir coneixien a Vives i Chopin, Verdi i Beethoven.

 El meu primer contacte amb el solfeig va ser, quan amb 3 anys, mon pare, em va fer un cartó
 amb la clau de sol i les notes de colors i els hi va posar el nom.
Em va dir que tenien un nom com jo i com la meva cosina i totes les meves amigues i a més un so.
Vaig aprendre música,  vaig tocar el piano i vaig patir hores de lliçons i de fer escales.
Però aquest lligam et fa entrar en el món musical que ja no pots deixar i en sóc joiosa.

Un diumenge, l'any 1950, el meu tiet Alfredo d'uns 12 anys, anava pel carrer, venint de missa.
Sent un gran xiulador ,com sempre anava xiulant alguna cosa. Se li va acostar un dels "Senyors"
del poble i li va dir que si li podia xiular,  el Bolero Mallorquí. Ell li va dir que amb molt de gust.
Quan va acabar, el senyor, meravellat, es va posar la ma a la butxaca i en va treure un "duro".
Va ser el primer duro que el meu tiet va guanyar i gràcies a saber música.

 
 
                                  
Cal créixer en un ambient amb molt amor a la musica
per a no abandonar, per acabar una carrera musical.  
 
 
                              


La Violeta i la Camèlia també han fet música, i toquen un instrument, el piano i  el violoncel.
També s'han queixat d'anar a classe mentre les amigues no feien res.
També han gaudit d'òperes i concerts i han après a tocar davant el públic. A jugar amb la música. 
Ara la Violeta guanya uns diners per la música i si parlen de claus no pensen sols en les de casa.
I en aquest estira i arronsa de segur que no es poden separar del seu instrument.

Avui arreu se sentirà molta música, cantaran moltes corals i tocaran moltes orquestres.
Ompliran els nostres sentits i obriran els nostres cors.
Deixem que la música ens arribi, que entri el seu so per les orelles, la bellesa dels instruments per la nostra vista i que el nostre cor s'ompli de matisos.
Deixem que els nens s'apropin a la música i que la seva vida tingui un caire diferent.



 
 
Ventalls, Un Ange







 

20 comentaris:

  1. Ah Sara,
    Tenim una Violeta en comú i també una chelista, la meva filla Bibi, encara que ara el té abandonat. Jo no sé què faria sense la música: m'ajuda a viure.
    Una bona diada de Santa Cecília.
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, de vegades quan tot és gris escoltar una bona música t'evadeix. Petonets.

      Elimina
  2. On ne peut qu'être d'accord. Et citer : « Il y a deux moyens d’oublier les tracas de la vie : la musique et les chats. » Albert Schweitzer

    ResponElimina
  3. Bon vespre Sara,

    Tan com celebràvem Santa Cecília quan érem petits i tan poc com ho celebrem ara. Ja saps que el Jordi, malgrat ser fill de pares músics de professió, no toca cap instrument... però la música, la bona música sempre ens acompanya a casa!

    Aix!!! i que grans se'ns estan fent ;-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, però sempre ens quedarà la música!

      Elimina
  4. Respostes
    1. J'ai appris à jouer le piano. Dans ma famille tous sommes un peu musiciens ou artistes. Mon frère est acteur professionel. Bisous de Chat alogne

      Elimina
  5. Il s'agit du Musée du Conservatoire National des Arts et Métiers. Il faut y consacrer une demi-journée tant il est intéressant.
    Bises et belle journée !

    ResponElimina
  6. J'ai toujours admiré les gens qui font de la musique, moi je suis nulle ! En plus je dois avouer que je n'aime pas trop la musique classique !
    Très belle journée Sara !
    Doux bisous
    Cathy

    ResponElimina
    Respostes
    1. Toute le musique est un moyen d'expressio, mais je rémarque que parfois il n'est que la manque d'habitude et d'une éducation envers la musique classique qui fait que celle-ci soit difficil à plaire. bisous.

      Elimina
  7. Nous devons cette ambiance au Printemps. Tu penses bien, que je n'y suis pour rien.
    Tu as reçu mon message d'hier avec ma réponse à ta demande ? Je me méfie car chez moi, ça marche mal.
    Bises et belle journée !

    ResponElimina
  8. La musique est un véritable bonheur !
    Merci pour ta visite chez moi et ton gentil commentaire
    Bises et bonne journée

    ResponElimina
  9. Je n'oserais pas faire manger quelqu'un à cette table. Demain, pour une copine, j'en fais une autre.
    Bises et belle journée !

    ResponElimina
  10. Qué sería de la vida sin música, en cada momento hay una música precisa,
    preciosas fotografías,

    feliz semana
    y gracias por esta entrada musical

    ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenemos que llenar nuestra vida de música y no sólo enlatada! Besos.

      Elimina

Gràcies per deixar el vostre comentari