dimecres, 30 de gener de 2013

Jeux d'hiver / Jocs d'Hivern





    Pour suivre le jeu à Lylou je fais ce billet hivernal plein de choses qui vont ensemble,
qui s'accordent comme les pièces d'un jeu.




Jeux d'hiver qui nous racontent histoires de brumes, neiges, jours frimés, givrés,
ou avec la pluie froide dehors.
Jeux de mots, aussi.

Mais jeux qui gardent au chaud nos corps et nos coeurs.

    Parce que lorsque le froid sort le bout du nez près de chez nous
 on a envie des ambiances, couleurs, nuances, textures
 qui nous abritent, chaudes, mais douces et naïves.


Jeu de chaussettes bien chauds

Joc de mitjons ben calentons

     Per seguir el joc a la  Lylou faig aquesta entrada hivernal, plena de coses que fan joc.
 Que es conjunten com les peces d'un joc.

Jocs d'hivern que ens conten històries de bromes, boires, neus, gevres,
o amb la pluja freda defora.
Jocs de paraules, també.

Però jocs que escalfen els nostres cossos i els nostres cors.

    Perquè quan el fred treu el nas, ens vénen ganes d'ambients, colors, matissos, textures
que ens abriguen, càlides, però dolces, suaus i innocents.


Cal també jugar
i és qüestió d'amistat!


Il faut jouer question d'amitié


Lylou nous demande couleurs douces
chaudes, qui abritent.
Naïves
(Colors suaus, càlids, que ens embolcallen)




Gants, deux ensemble (Joc de guants)


Jeu pour coudre
(Jocs per a cosir)


  Aussi des matières douces.
Que nous pouvons aussi créer en hiver...
Et voici ma fleur d'hiver.
(Flor d'hivern)


On espère qu'en printemps il y aura un beau jardin!
(Esperem un bell jardí a la Primavera)




Douceurs d'Hiver...



Couleurs naïves!
(Colors innocents)


Et un autre jeu sur le blog Vent de Terre.
Je t'envoie mes fleurs, Marie Anne.
















dimecres, 16 de gener de 2013

Coc Ràpid





Aquests dies de fred en que no ve gaire de gust sortir de casa i les hores es fan llargues, amb poques de sol; és el moment de fer cosetes i una de les coses que ens agraden mai perquè són ben gratificants són els dolços, els cocs, fàcils gustosos, de tota la vida són una opció per aquests dies i ens serveixen tant per un esmorzar, com per berenar, per oferir-ne.

  A Flix, com a tots els pobles suposo, les dones sempre feien algun dolç. Magdalenes, coraçons, crema, coques i cocs...Estaven molt lligats a l'època de l'any i a les festes. Però fos com fos, a les cases sempre en tenien algun, sobretot de cocs.
  Quan era petita, no sé com era, sempre que anaves a visitar alguna tieta, de primera, de segona, de tercera... algun parent o amic, sempre t'oferien un tros de Coc Ràpid.
 És el gust d'aquelles tardes, amb la llet del matí, amb el cafè del diumenge...

   La meva mare, de Reus, amant del teatre i de llegir, molt bona cuinera de salats, no va fer, ni ha fet, mai cap dolç. He hagut de ser jo, recordant aquells berenars del poble, que he hagut d'agafar el relleu dels dolços i tot i les dietes d'ara, m'agrada molt regalar els meus amb un bon coc que et dura dies. La veritat és que acostumo a fer més el Pa de Pessic és més lleuger, però un bon Coc Ràpid calla per tot.





  Aquest coc és una recepta enriquida a partir del Pa de pessic, per tant emparentat amb una munió de cocs europeus i també del Magreb. Cal remarcar la presència de l'oli, normalment d'oliva, com a greix base, a diferència de la més comú mantega que s'utilitza en molts d'altres. L'origen del nom el desconec, en devia haver d'altres més lents de cocció o de preparació, a mi sempre m'ha fet gràcia aquest nom, dit com si fos un sol mot. És un dolç comú a tota Catalunya, tot i que després cadascú hi pot posar el seu puntet, taronja, xocolata, cafè, avellanes o ametlles, licor...

  Aquesta és la recepta original la que sempre han fet a casa i que, amb algunes variacions, es fa a totes les cases"dolcenques" de Catalunya. Ara corrent altres receptes com la del iogurt, es medeix tot amb el pot del iogurt que s'hi posa. Però aquesta és tan fàcil, no comporta cap dificultat i tant bona...! No té comparació, la seva textura i també el gust. Val la pena fer-lo així.


Ingredients
4 ous
300gr de sucre
200cc de llet
1tasseta de cafè d'anís dolç
2 tasses d'oli
300gr de farina
1 saquet de Royal
Ratlladura de llimona
 
Se separen les clares dels rovells, dels ous, i es barregen amb el sucre.
S'hi tira l'oli, es barreja, i l'anís, fins que blanqueja, 
ara hi podem tirar la ratlladura de llimona.
Hi aboquem la llet que quedi tot homogeni.
S'hi va afegint la farina amb el Royal, ben tamisat.
Poc a poc que quedi la massa ben barrejada.
Per últim s'hi aboquen les clares que haurem batut a punt de neu.
Aquesta mescla la posarem en un motlle, rodó o quadrat, com ho feien abans,
preparat per que no s'hi enganxi la pasta, o antiadherent.
Ho fiquem al forn calent a 180º uns 45m, sempre vigilant que no es cremi.
Jo uns 10m abans d'acabar la cocció, quan ja està pres de fora,
ho espolso amb sucre de llustre, sucre glaç i ho acabo de deixar al forn. 
I ja està. El desmotllem, el presentem i el deixem refredar.




Bon profit!


 
   

dijous, 10 de gener de 2013

Ens Resta...



Després..., després de les festes.
Ens quedem buits?
La casa buida, la família marxa, tothom a la feina.
El nostre cor es queda buit, resta buit de companyia, de caliu, se'ns fa un forat,
i cal que respirem a fons. Ara agafem aire i omplim-nos d'amor.

Ens quedem plens?
Tenim tot allò que ens resta.
Després d'un dia de Reis ple de joia, companyia,...paquets!




Ara tot obert, al lloc, qualificat i valorat. Ara amb la casa en ordre, amb la vida en ordre,
admirem, gaudim, respirem l'aire d'aquest nou any.

Ens resten els records, els bons moments.






Ens resta l'estrella de la il.lusió.


El coratge, l'empenta,...endavant.
No, no vull abatrem, no vull viure aquesta tristor en l'ambient, estic cansada de plànye'm.

Ens resta l'amistat, els seus presents.



I ens resten els regals, els obsequis de Nadal i Reis.
Perquè no? ens fan la vida més dolça, més...plaent.
i ens omplen d'espectatives.
El perfum de Xavier

 
Nits especials...?

L'estada, regal de mon germà...a on? descans,...encant...

I les sabatilles, cal comoditat a casa.



I em resta la meva orquídia que ha florit. Tot just ara, al final de les festes.
Les meves cures donen el seu fruit...



I resta aquest regal que ja ha passat el Nadal amb nosaltres i que aquí està, dolç, manyac.
                      Un encís, un encant. Pierrot                            




Espereu, il.lusioneu-vos. Però moveu-vos, no us deixeu trepitjar per aquells qui el valor més important és l'adquisició i la possessió sense sentit, sols per acumular.
No acumularé mai, allò que tinc té un significat i sempre és il.lusió.








dissabte, 5 de gener de 2013

Vénen els Reis




 



Silenci vénen els Reis.
Espera...nervis, ...Il.lusió
 Finalment, els esperem tots, Petits, Pares i Avis i..., grans...
Els desil.lusionats i tot. Finalment el esperem

I mirem les cares dels Nens, i ens omplim de joia, d'il.lusió.
I vivim aquesta Espera i  els seus nervis.

Ens fem Nens i preparem tot allò que Els Reis i Els Camells, o Cavalls, necessiten.

Amb L'Estrella al davant, els Reis d'Orient arriben i cal que els esperem, sempre.
Cal que els rebem, amb tots els honors,
perquè ens porten el millor que podem tenir: Il.lusió, Esperança.

I molts, molts caramels,de llimona i de taronja, de maduixa... Melcior, Gaspar i Baltasar.