Coc Ràpid

Aquests dies de fred en que no ve gaire de gust sortir de casa i les hores es fan llargues, amb poques de sol; és el moment de fer cosetes i una de les coses que ens agraden mai perquè són ben gratificants són els dolços, els cocs, fàcils gustosos, de tota la vida són una opció per aquests dies i ens serveixen tant per un esmorzar, com per berenar, per oferir-ne.

  A Flix, com a tots els pobles suposo, les dones sempre feien algun dolç. Magdalenes, coraçons, crema, coques i cocs...Estaven molt lligats a l'època de l'any i a les festes. Però fos com fos, a les cases sempre en tenien algun, sobretot de cocs.
  Quan era petita, no sé com era, sempre que anaves a visitar alguna tieta, de primera, de segona, de tercera... algun parent o amic, sempre t'oferien un tros de Coc Ràpid.
 És el gust d'aquelles tardes, amb la llet del matí, amb el cafè del diumenge...

   La meva mare, de Reus, amant del teatre i de llegir, molt bona cuinera de salats, no va fer, ni ha fet, mai cap dolç. He hagut de ser jo, recordant aquells berenars del poble, que he hagut d'agafar el relleu dels dolços i tot i les dietes d'ara, m'agrada molt regalar els meus amb un bon coc que et dura dies. La veritat és que acostumo a fer més el Pa de Pessic és més lleuger, però un bon Coc Ràpid calla per tot.

  Aquest coc és una recepta enriquida a partir del Pa de pessic, per tant emparentat amb una munió de cocs europeus i també del Magreb. Cal remarcar la presència de l'oli, normalment d'oliva, com a greix base, a diferència de la més comú mantega que s'utilitza en molts d'altres. L'origen del nom el desconec, en devia haver d'altres més lents de cocció o de preparació, a mi sempre m'ha fet gràcia aquest nom, dit com si fos un sol mot. És un dolç comú a tota Catalunya, tot i que després cadascú hi pot posar el seu puntet, taronja, xocolata, cafè, avellanes o ametlles, licor...

  Aquesta és la recepta original la que sempre han fet a casa i que, amb algunes variacions, es fa a totes les cases"dolcenques" de Catalunya. Ara corrent altres receptes com la del iogurt, es medeix tot amb el pot del iogurt que s'hi posa. Però aquesta és tan fàcil, no comporta cap dificultat i tant bona...! No té comparació, la seva textura i també el gust. Val la pena fer-lo així.

Ingredients

4 ous

300gr de sucre

200cc de llet

1tasseta de cafè d'anís dolç

2 tasses d'oli

300gr de farina

1 saquet de Royal
Ratlladura de llimona
 

Se separen les clares dels rovells, dels ous, i es barregen amb el sucre.
S'hi tira l'oli, es barreja, i l'anís, fins que blanqueja, 

ara hi podem tirar la ratlladura de llimona.
Hi aboquem la llet que quedi tot homogeni.

S'hi va afegint la farina amb el Royal, ben tamisat.

Poc a poc que quedi la massa ben barrejada.

Per últim s'hi aboquen les clares que haurem batut a punt de neu.

Aquesta mescla la posarem en un motlle, rodó o quadrat, com ho feien abans,

preparat per que no s'hi enganxi la pasta, o antiadherent.

Ho fiquem al forn calent a 180º uns 45m, sempre vigilant que no es cremi.

Jo uns 10m abans d'acabar la cocció, quan ja està pres de fora,

ho espolso amb sucre de llustre, sucre glaç i ho acabo de deixar al forn. 

I ja està. El desmotllem, el presentem i el deixem refredar.

Bon profit!


 

Mona de Pasqua, El gelat de Vainilla, Crêpes