Moltes vegades parlem de males herbes, i, certament, a la natura, no hi ha males ni bones herbes. Nosaltres classifiquem i etiquetem, transformem i adaptem.
Nosaltres sentim, olorem, tastem, gustem. Usem.
Agafar un brot
de menta, de fonoll, de julivert o cerfull,
de sàlvia, d' alfàbrega. D'espígol. Olorar. Obre els sentits.
L'olfacte, i ens arriba a la gola. El color i la textura. Un món de sensacions ensomple.
Ara, afamats d'experiències, en aquesta societat buida de vivències veres, deixem que ens envaeixin.
Tornem-les a descobrir, no cal anar lluny,
les tenim aquí.
Catalunya n'és terra de
Bones Herbes. La seva cuina s'omple de les aromes que li ofereixen.
La cuina catalana és una cuina d'herbes, no d'espècies. El pebre, negre principalment, una mica de canyella, anís o matafaluga, sobretot en els dolços, i, para de comptar.
Per això, les cases fan, feien?, olor d'herbes. Herbes i all, això sí.
Herbes per la cuina i herbes remeieres, per a guarir. Herbes per a fer infusions, qui més qui menys coneixia l'ús de les herbes pels mals, i qui més qui menys es prenia alguna herba abans d'anar a dormir o pel matí, i també després de dinar.
I és a la primavera i durant l'estiu que esclaten esplendorosament. Floreixen i nosaltres les collim delerosos de la seva flaire i de trobar-nos-les a la nostra cuina, al nostre plat, a la nostra tassa.
Cistells de
farigola i de
romer són presents vora les nostres cuines, pots de
camamilla,
marialluïsa,
paniol,
té de roca...brots frescos de
menta i
alfàbrega, i sempre a mà el nostre
julivert.
N'hi ha que aguanten tot l'any i són de mena seca, la
farigola, o
timó; el
romer,...d'altres les anem collint i, en potets les anem gastant, com més fresques millor.
Però n'hi ha que es manifesten en tota la seva esplendor ben fresques, la
menta, el
julivert, l'
alfàbrega, el
fonoll i és ara a l'estiu quan es fan presents, sobretot, en els nostres plats.
Plats d'aquí i d'allí, que no se'ns fan estranys amb aquestes herbes tant nostres.
Faves amb menta, primaverals. Fonoll a l'amanida o a les olives.
Pesto amb alfàbrega, o diriem basílic.
El julivert de bracet de l'all per tot arreu.
Farigola ... que en podem dir? al conill, les olives, les sopes, hivernal.
Romer, o romaní, als arrossos i al peix.
I sempre amb una fulleta de llorer.
I una bona llimonada amb menta a ple estiu .
I aquelles infusions de la padrina, l'àvia.
Marialluïsa pel mal de panxa,
camamirla pel mal de ventre,
paniol pel malestar...
té de roca...dolcetes, com els hi agradaven; ara les faig sense sucre.
I per guarir ferides,
esparnellac,
ruda,
timó; i pels costipats,
eucaliptus,
menta; i...tantes,
ja em direu...
I herbes que ens obren els
sentits, l'
espígol, als armaris:
lavanda.
( També, però, pels moixons, per les potes, deien. Perquè aquesta herba tan noble també desinfecta ferides).
Aquells saquets amb
lavanda. Collir-ne un brot, olorar, apretar els seus grans a les nostres mans,...meravellós
Espero que us arribin aquestes aromes subtils
que inviten al benestar i a l creació.
Regal de final d'estiu.
Pensaments Sentiu la Primavera
Conill amb Herbes