dimarts, 25 de gener de 2011

Ikebana

  Era ahir, la classe d'Ikebana. Feia temps que no hi anava i estava una mica rovellada.
Perquè l'ikebana l'has de viure, l'has de trobar i, realment t'ha de trobar. És el camí de les flors, i aquest camí et porta de manera creativa a la meditació, a trobar-te.
I a casa la Montse és així. T'hi sents bé, relaxada, acollida, confortable. Són moments de complicitat de reflexió, amb lectures de Haikus, de pensaments; on, en intimitat, et pots expressar, parlar de tu, del món, de manera distesa i sense dogmatismes de cap classe.
I encabat, davant les flors, les branques, el silenci. La concentració per a trobar l'essència de les plantes,i buscar la teva harmonia. Sempre amb la mà de la Montse, quan cal.
Oblides, et relaxes i és un parèntesi reconfortant.








2 comentaris:

  1. Bona sort amb el blog!!!Espero que et porti molt bones estones.
    Trobo que t'ha queda't molt maco!!
    Una abraçada
    Sònia

    ResponElimina
  2. Aquí teniu el meu Ikebana, encara és molt hivernal.En japonès és el temps de Daikan, l'època més freda, la segona quinzena de gener.
    El meu Ikebana es dirà Espera lleument.

    ResponElimina

Gràcies per deixar el vostre comentari