diumenge, 3 d’abril de 2011

Escriure

   Aquesta tarda hem estat mirant la pel.lícula  "84 Charing Cross Road ", jo ja m'havia llegit el llibre i trobo que és una petita exquisitesa. Després de la pel.lícula he quedat tant relaxada, que tot i que et fa pensar en el sentit de la vida, m'han vingut ganes d'expressar-me i m'ha fet pensar amb les meues ànsies  d'escriure.

  A més, avui el dia acompanya, restar a casa, sense fred ni calor, el cel és núvol, una tassa de te calenta...Cada cop em sap menys greu quedar-me a casa i gaudir d'aquest espai que anem millorant i acomodant-nos, si realment no hi ha motiu, o si el dia no et diu surt.

  I com deia he pensat en "l'escriure", i per començar ara ho estic fent.
 Perquè és clar, actualment tot es vulgaritza, tot es fa tant prosaic que el més ruc sap fer culleres i tot aquell que és conegut escriu un llibre. I així, on queda la Literatura, aquella dels lletra- ferits que no volen destacar sinó que senten la necessitat d'escriure, ja no d'expresar-se, simplement d'escriure, perquè és el seu motiu de vida.

   I davant d'aquest panorama, per molta "ambientació" que hi hagi i molta atracció per aquest món , pels llibres, per la satisfacció de l'obra, que pugui sentir; penses, que fas, tu, ets un més, mediocre, repetitiu i avorrit. O simplement un que comença i es queda pel camí.
 I m'agafa por. Quin tema? Ja ho sé! però com continuar? I és que potser cal ser un lletra- ferit o un que viu... bé del "cuento"?
Cal llegir molt, oblidar-se de tot i submergir-se en el teu relat. I potser sí, hi hagi alguna fórmula que et vagi bé,  però cal aquell do i... deixar-se anar.

Ser un més, oblidar-se'n o potser intentar-ho i començar?







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el vostre comentari