I vaig pensar, ja està el francès. Tant de temps llegint-ne, coneixent la seva cultura, cal una titulació, que m'obri portes, ara hi ha tan poca gent que en parli que tot i que no s'estudia molt fan falta ensenyants.
I aquesta és la meva oportunitat, millorar, carpe diem. I m'he proposat treure el títol d'avançat de l'EOI.
Això és la lògica, l'altre la musica, la lletra: No hi puc fer res.
La cançó, la cuina, la lletra, le savoir faire, i aquesta cosa que ens apropa als catalans que volem tirar sempre més cap al nort, Espriu, cap aquella França on va el russinyol "Camins de frança" de Joan Puig i Ferretter.
Amable i juganera, lliure i charmant. El Sud, tant semblants a nosaltres, amb el seu occità perdut. PARÍS. No dic res més, quan t'enamores no saps perquè, tot i el chauvinisme dels francesos, que, si hi entres, són encantadors, amables, ravissants, seductors.
Què hi farem amor és amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire