setembre

   Es fa fosc i l'hora violeta ens envolta, quan el dia s'escurça, al setembre.

 Al carrer tornen les cares conegudes, els tràfecs, de les posades al dia. Les llums s'encenen al vespre.
Pot ploure, o començar a fer fred. Ara vents del nord, ara borrascades. I de vegades calor, xafogor.
I retrobem la nostra casa, la vida interior.
Els amics, les tasses de te a mitja tarda. El cobre-llit i la manteta. Hàbits i, tot i els preparatius, la tornada, els horaris; una certa calma. L'estiu, les vacances, portaren el desori, el no parar ni un moment quiets; la platja, els viatges, els sopars, les festes...

 Els productes de l'horta són encara ben bons. Tomaques, aubegínies, pebrots. I les herbes encara al nostre abast. Melons i síndries i aquells préssecs de vinya endolceixen i encara ens refresquen a les postres. Però també retrobem la terra, el tros, el defora, i el bosc. Figues i raïm, primer, olives, móres, i, si plou, bolets.
 

 Preparació de cursos, plans, noves il.lusions, projectes, idees.

 Així, setembre, bé es mereix unes paraules. És especial, fa pas en una nova etapa i a més és el meu més, jo vaig nàixer el 23!

 

Al setembre compràvem els llibres nous de l'escola i al terrat de casa, perquè encara feia bo me'ls mirava, amb la il.lusió de tornar a començar, trobar-me les amigues, que quasi no veia durant l'estiu, i d'aprendre, tantes, coses diferents.

I el que més recordo és l'olor de llibre nou. L'olor de tinta encara fresca. I després, ja a col.legi, l'olor d'això, de col.legi.

També havíem de revisar la roba, l'uniforme de les monges, jo de La Consol.lació. Sortien les rebeques i cap al final algun jersei. Amb les meves filles era una festa, obrir les capses de roba de l'altre curs, i mirar que n'era aprofitable.

 

Mentre caminem  ja ens arriben els aires de tardor. Paraigües, fulles al terra i roba càlida.

 

 

Diria que setembre, és el mes de l'escola, de sempre; dels infants. Llibretes, gomes, quaderns, i aixecar-se d'hora, i conèixer la mestra, i un badall i aquell company que crida el nostre nom pel carrer. I mestres que retornen i que comencen una bona feina amb els seus nens. Esmorzars, berenars i colors. Ara i sempre.

Un homenatge a tots els blogs que en parlen i com a mostra, per a que us arribi l'olor de tinta
 l'article de mon amie Sophie Histoires d'encre/ Històries de tinta.

 

El meu pare ensenya el bé que s'ha posat!

 (I aquests eren temps difícils de postguerra. Però els nens amb tanta il.lusió!)

 

 

 

I jo em reinvento també i poso a l'abast d'aquells qui vulguin allò que més m'agrada fer.

Una pedagoga mig artista que vol ensenyar als altres la bellesa i la creació.

 

 

(embolcallat de Tinta Cirera)

 

 

Llegir i escriure i expressar, retallar i pegar, crear. Bellesa i harmonia i inventar.

 

Aquí ho teniu i si us interessa estic per vosaltres:

 

 

 

 

Bones Herbes   Temps de Festes