Violetes

N'heu olorat mai, de Violetes.

Les heu vistes entre els marges dels masos?

   Aquest any no he trobat violetes, el fred tardà es veu que les ha matat. aquesta flor tant tímida no gosa sortir en aquests temps tant ...

  Jo ens en vull fer arribar , de totes maneres, algunes. Especials, però sempre oloroses...

Violeta Chamorro

Violeta Parra

Violeta denou

Violetta de La Traviata

L'Hora Violeta de Montserrat Roig

La violetera, Concha Piquer

Violetas Imperiales, Luis Mariano

"Violeta se fue a los Cielos"

El color violeta

El color violeta de les dones

El vespre violeta

Caramels de Violeta de Madrid

Caramels de violeta de Toulouse

Violetes crstalitzades franceses

mmm!

El 3 de maig, Santa Violeta

La meva Violeta:

Violeta, Pena Bagés

I vosaltres, què en sabeu?

 

Moelleux: Xocolata

El moelleux es tracta d'un pastís a mig camí del coulant,

 però que seguix el mateix procés una mica més suau ( de fet n'és el seu significat)

El vaig fer per l'aniversari de la Camèlia i tot i que era molt bo de gust va quedar massa desfet,

 crec que necessita 2 assajos i paciència al desmotllar-lo.

Proveu-ho,us llepares els dits!

         Moelleux  Per a 8 persones

200g de mantega, de la bona, eh!

 
250g de xocolata negra de cuina 60% cacau. Del millor.

90g de farina.

150g de sucre (175 si us agrada més dolç).

6 ous.

1 bona cullerada de llevadura Royal

1 pessic de sal.

 

Preparem el motlle, passant un raig d'oli per tot, amb un paper de cuina,

 i el folrem amb paper parafinat.

 La mantega i la xocolata les fonem amb el microones (potència baixa), o al Bany Maria.

Ho remenem i barregem bé.

Mentre, batem els rovells dels ous, i el sucre, fins que blanquegi.

I, ajuntem les dues mescles.

Ara, ben remenat, hi posem la farina amb amb la llevadura tamisades.

Fem una pasta  amb tot, ben homogènia.

Les clares les batem a punt de neu i les afegim poc a poc, suaument,

 fins que ens quedi ben fi i lluent.

Ho deixem una mica mentre s'escalfa el forn a 180º.

I ho posem al motlle, motlle de suflé, alt.

Al forn.

Aquesta preparació es pot fer en individuals, flameres,

i llavors haurà d'estar uns 25m, i no cal desmotllar-los.

Jo ho he fet en un motlle gran i així ha d'estar us 35/40m, depenent del forn.

Aquí el tenim!

Per desmotllar-lo cal que esperem que estigui ben fred, sinó es desmunta tot.

 Ha de quallar bé.

Així, estirem cap a dalt amb el paper que hem posat,

i una vegada fora ho col.loquem a la plàtera amb una espàtula ampla.

Boníssim!

He d'agrair a les receptes de revistes com Coté Ouest no  i  a la recepta de moelleux del llibre de Guillemette Auboyer i Éve-Marie Briolat Desserts des Jours Heureux, en la qual m'haig inspirat, de fet és la que trobo més bona i fina,l'èxit d'aquest pastís.

Dolçoretes

  Soroll, males cares, preocupacions i sobre tot malsons. Encara que sigui una mica petit burgés, tant se val! És que no podem fruir tots de les coses dolces, agradables, que ens fan sentir una mica com al ventre de la mare.jo crec que, si hi ha coses boniques són per a que tots en puguem gaudir, i que caram a mi m'agraden! I ja que avui é el dia de la dona, que sempre treballa, us faig un regal. Imagineu sommiar això!
 És clar, qui no voldria entrar en una pastisseria així. Jo de moment no he pogut fer-ho més que en somni.
Un somni ple de Dolçoretes. Espero que un dia hi pugui entrar tot aquell que tingui la sensibilitat per fer-ho.

Conill amb Herbes de Garriga

El conill ha passat de ser un plat molt menjat a les nostres contrades a quedar quasi oblidat, deplaçat per altres carns,com és ara el gall d'indi, per l'abús de pollastres industrials, o relegat a les nostres gàbies d'animals de companyia
I crec que no hem de fer-li cap lleig a l'hora de menjar-lo. Una carn de la més bona qualitat i un gust exquisit, no ens permet fer-li cap mala cara, tot i que ens agradin molt els conillets nanos engabiats ( quina pena, no?), i tenint en compte, que si en mengem des de petits serà de les carns que més ens agradaran . Gens embafosa, gairebé sense greixos que ens molestin, ni tampoc nervis, i tot i així de gust suau. Si no en mengem ens perdrem plats veritablement gustosos.
L'altre dia, mentre fèiem les obres, vaig fer un conillet guisat, és clar, molt tradicional, no té cap dificultat especial, i si els ingredients són bons, quasi bé, es va fent sol. Però, tot i això, crec que és interessant una recepta de conill quan poques se'n troben en receptaris de la xarxa, i té la peculiaritat d'aquest gust de garriga, que li donen les herbes i ajudades pel "conyac".

• Si heu de fer un conill per a 4 agafeu-n'hi un no gaire gros sinó resulta dur i de gust menys fi.
• Primer poseu un dit d'oli a la cassola i feu-hi enrossir el conill.
• Hi poseu, després, una bona ceba a troços, uns alls amb pell xafats, i pastanagues a rodanxetes i unes branques de farigola, de romer i de llorer. Ho sofregiu una estona a foc viu, i quant ja estigui estovat hi tireu el conyac que s'evapori.
• Ara hi podeu posar l'aigua (o brou suau), que ho cobreixi.
• I així fins que quedi amb la quantitat justa per a sucar-hi pa. Traieu la farigola i el romer perquè quedi net.
• Ho podeu acompanyar amb patatetes fregides (de Prades!) quartejades i carxofes fregides. Això si, ho hem de barrejar tot amb el suc abans que se'l acabi de veure per a que s'hi incorpori de manera suau.

Realment és molt bo i acompanyat d'un bon amanit pot ser un plat únic.

Aquest àpat el podem regar amb un vi negre DO Priorat o Montsant.

Flors d'Ametller

 

 

    I a casa ens emportem un bocí de camp, som així les persones.
Una rama i les seves flors. Aires de Primavera.




 

Ametllers Florits: El Febrer.

Evocació, la primavera. En alguns potser una mica d'enveja.

Quina passejada, és el que ens dóna el febrer després dels freds. 

Després d'aquest esclat de natura, on quedem nosaltres?

Què volem més?

Oloreu, obriu els vostres sentits.

Al vostre coltant, segur que comença a esclatar la Primavera.

Us ho faig arribar amb molt d'amor!

Gats

    Ara mateix tinc els meus gats jugant amb un petit escarabat que ha entrat de la terrassa, ja comença el bon temps. Si, de vegades són cruels però fascinants. Què és un escarabat al costat d'un gat en moviment? A la natura seria així. O potser. amb gana, es dedicarien a caçar altres coses?
   Si és així, també us diré que val la pena aquest moment d'observació de totes les seves estratègies i de la perfecció dels seus cossos.

   Els meus gats són bonics, com tots, per altra banda, si estan en bones condicions, sans i àgils. A mi m'agraden els animals, és més respecto tota forma de vida, però tenir el privilegi de conviure amb un felí... Cap gos s'hi pot comparar. I jo els estimo molt els gossos.

   Abans, es tenia por dels gat, i ells responien igual amb por. Esgarrapaven, corrien esparverats i ho trencaven tot. No hi ha res pitjor que un gat amb por. Ara, el meu Biscuit és millor que un gos, carinyós, sempre pendent de mi, però al mateix temps, independent, fa la seva vida,  (molt còmoda per cert), com la Fru-Fru, encara més independent.

 "Viu i deixa viure".

 

  Al nostre costat ens recorden el plaer de les petites coses i ens transmeten tranquil.litat.

   Heu vist mai el musical Cats? Quin gran esforç han de fer els actors-ballarins per a fer com els gats, i com ens agrada veure aquelles imitacions, als que tenim gats. Perquè el cos dels gats, els seus moviments, són un compendi d'agilitat i harmonia, de suavitat i de destresa, que ens hipnotitzen i que fan que se'ns hi vagi la vista.

 Posa un gat a la teva vida, per a donar-los-hi amor, (es deixen), i gaudir de les petites coses.


                                                              Charme, El Te: Essència



 

Taronges

Imagineu mossegar una taronja aqests dies que comença a sortir el sol.
Sabeu com és molt bona? Així a trossos i a mossegades, aprofitant tot el suc.
És com un tros d'aquest sol a la nostra boca.

 El meu pare l'agafava, l'estovava entre les mans, l'obria pel mig i se'n bevia el suc.
Res tant bo. Jo, més polida la faig així, a talls.
Proveu!

I si no, agafeu la taronja, la féu a rodanxes i en una plàtera hi tireu un rajolí de mel,  per damunt.
 Bones , i molt per als nens.
Aprofiteu el que ens doni aquest temps: ara taronges, com un caramel. Així ho va dir la Violeta un dia.

A Cops

  Després d'aquest ball de bastons intol.lerable a València, Després d'aquesta actitud violenta amb aquests menors adolescents, hauré de tornar a aixecar el cap, no val deixar- nos decaure, no aguantem, almenys manifestem el nostre rebuig, i a la brossa aquests comportaments.

Espero

   A la natura quan un ésser viu ja ha fet la seva funció desapareix. Al nostre jardí si veiem una flor que no ens agrada, que ja està acabada, la treiem. I és així com em sento jo ara, com em fan sentir.
   Després d'anys de lluita d' intentar tenir una vida sostenible, per poder viure amb unes quantes il.lusions, ens trobem al mateix punt. Aquesta gent em deixen sense feina, un altre cop amb dificultats econòmiques i sense poder tenir il.lusions. Perquè quan deprés de tantes voltes tornes al mateix punt, i intentes arreglar-ho i esperes que més endavant serà millor, i vius amb il.lusió les petites coses, i veus que et tornen a excluir i que no et serveix de res ni la carrera, ni l'experiència, ni cap esforç, sols penses que ja no fas cap falta. Tens les filles grans i es veu que ja he fet la meva funció  així es com em sento, com aquella flor que arrenquem del nostre jardí.


   Ara vinc del carrer i la gent està de carnaval, jo abans també anava amb les meves nenes, aamb disfresses fetes a casa, molt boniques... i el carnaval encara tenia un sentit crític. Però ara, potser la gent necessita oblidar. Per això espero, alguna cosa hem d'esperar, o potser realment cal actuar.