diumenge, 18 de març del 2012
Avui, Primavera.
Oloreu, desperteu els vostres sentits, guaiteu i oblideu els estornuts. El cor s'enxampla, vitalitat. deixem els complexos vitamínics i respirem la primavera.
Obriu els ulls, l'olfacte, les orelles,el gust i que us acariciï la primavera. Potser ara,és subtil, descobriu-la amb el pas dels dies.
Obriu els ulls, l'olfacte, les orelles,el gust i que us acariciï la primavera. Potser ara,és subtil, descobriu-la amb el pas dels dies.
Ja entra a casa meva.
Per la vista, l'olor,però també pel gust.
I un regal per vosaltres:
No cal poesia, poesia és ella.
divendres, 16 de març del 2012
Dia de Sol
A tothom qui l'interessi:
Avui ha sortit el sol, ahir també, i ja fa dies que va fent sol sense parar.
Però avui, jo, l'he vist més clar, tinc feina durant una setmana, no vull dir res més. Endavant.
Avui ha sortit el sol, ahir també, i ja fa dies que va fent sol sense parar.
Però avui, jo, l'he vist més clar, tinc feina durant una setmana, no vull dir res més. Endavant.
dilluns, 12 de març del 2012
Violetes
N'heu olorat mai, de Violetes.
Les heu vistes entre els marges dels masos?
Aquest any no he trobat violetes, el fred tardà es veu que les ha matat. aquesta flor tant tímida no gosa sortir en aquests temps tant ...
Jo ens en vull fer arribar , de totes maneres, algunes. Especials, però sempre oloroses...
Violeta Chamorro
Violeta Parra
Violeta denou
Violetta de La Traviata
L'Hora Violeta de Montserrat Roig
La violetera, Concha Piquer
Violetas Imperiales, Luis Mariano
"Violeta se fue a los Cielos"
El color violeta
El color violeta de les dones
El vespre violeta
Caramels de Violeta de Madrid
Caramels de violeta de Toulouse
Violetes crstalitzades franceses
mmm!
El 3 de maig, Santa Violeta
La meva Violeta:
Violeta, Pena Bagés
I vosaltres, què en sabeu?
dissabte, 10 de març del 2012
Moelleux: Xocolata
El moelleux es tracta d'un pastís a mig camí del coulant,
però que seguix el mateix procés una mica més suau ( de fet n'és el seu significat)
El vaig fer per l'aniversari de la Camèlia i tot i que era molt bo de gust va quedar massa desfet,
crec que necessita 2 assajos i paciència al desmotllar-lo.
Proveu-ho,us llepares els dits!
Moelleux Per a 8 persones
200g de mantega, de la bona, eh!
250g de xocolata negra de cuina 60% cacau. Del millor.
150g de sucre (175 si us agrada més dolç).
250g de xocolata negra de cuina 60% cacau. Del millor.
90g de farina.
150g de sucre (175 si us agrada més dolç).
6 ous.
1 bona cullerada de llevadura Royal
1 pessic de sal.
Preparem el motlle, passant un raig d'oli per tot, amb un paper de cuina,
i el folrem amb paper parafinat.
La mantega i la xocolata les fonem amb el microones (potència baixa), o al Bany Maria.
Ho remenem i barregem bé.
Mentre, batem els rovells dels ous, i el sucre, fins que blanquegi.
I, ajuntem les dues mescles.
Ara, ben remenat, hi posem la farina amb amb la llevadura tamisades.
Fem una pasta amb tot, ben homogènia.
Les clares les batem a punt de neu i les afegim poc a poc, suaument,
fins que ens quedi ben fi i lluent.
Ho deixem una mica mentre s'escalfa el forn a 180º.
I ho posem al motlle, motlle de suflé, alt.
Al forn.
Aquesta preparació es pot fer en individuals, flameres,
i llavors haurà d'estar uns 25m, i no cal desmotllar-los.
Jo ho he fet en un motlle gran i així ha d'estar us 35/40m, depenent del forn.
Aquí el tenim!
Per desmotllar-lo cal que esperem que estigui ben fred, sinó es desmunta tot.
Ha de quallar bé.
Així, estirem cap a dalt amb el paper que hem posat,
i una vegada fora ho col.loquem a la plàtera amb una espàtula ampla.
Boníssim!
dijous, 8 de març del 2012
Dolçoretes
És clar, qui no voldria entrar en una pastisseria així. Jo de moment no he pogut fer-ho més que en somni.
Un somni ple de Dolçoretes. Espero que un dia hi pugui entrar tot aquell que tingui la sensibilitat per fer-ho.
dilluns, 5 de març del 2012
Conill amb Herbes de Garriga
El conill ha passat de ser un plat molt menjat a les nostres contrades a quedar quasi oblidat, deplaçat per altres carns,com és ara el gall d'indi, per l'abús de pollastres industrials, o relegat a les nostres gàbies d'animals de companyia
I crec que no hem de fer-li cap lleig a l'hora de menjar-lo. Una carn de la més bona qualitat i un gust exquisit, no ens permet fer-li cap mala cara, tot i que ens agradin molt els conillets nanos engabiats ( quina pena, no?), i tenint en compte, que si en mengem des de petits serà de les carns que més ens agradaran . Gens embafosa, gairebé sense greixos que ens molestin, ni tampoc nervis, i tot i així de gust suau. Si no en mengem ens perdrem plats veritablement gustosos.
L'altre dia, mentre fèiem les obres, vaig fer un conillet guisat, és clar, molt tradicional, no té cap dificultat especial, i si els ingredients són bons, quasi bé, es va fent sol. Però, tot i això, crec que és interessant una recepta de conill quan poques se'n troben en receptaris de la xarxa, i té la peculiaritat d'aquest gust de garriga, que li donen les herbes i ajudades pel "conyac".
I crec que no hem de fer-li cap lleig a l'hora de menjar-lo. Una carn de la més bona qualitat i un gust exquisit, no ens permet fer-li cap mala cara, tot i que ens agradin molt els conillets nanos engabiats ( quina pena, no?), i tenint en compte, que si en mengem des de petits serà de les carns que més ens agradaran . Gens embafosa, gairebé sense greixos que ens molestin, ni tampoc nervis, i tot i així de gust suau. Si no en mengem ens perdrem plats veritablement gustosos.
L'altre dia, mentre fèiem les obres, vaig fer un conillet guisat, és clar, molt tradicional, no té cap dificultat especial, i si els ingredients són bons, quasi bé, es va fent sol. Però, tot i això, crec que és interessant una recepta de conill quan poques se'n troben en receptaris de la xarxa, i té la peculiaritat d'aquest gust de garriga, que li donen les herbes i ajudades pel "conyac".
- Si heu de fer un conill per a 4 agafeu-n'hi un no gaire gros sinó resulta dur i de gust menys fi.
- Primer poseu un dit d'oli a la cassola i feu-hi enrossir el conill.
- Hi poseu, després, una bona ceba a troços, uns alls amb pell xafats, i pastanagues a rodanxetes i unes branques de farigola, de romer i de llorer. Ho sofregiu una estona a foc viu, i quant ja estigui estovat hi tireu el conyac que s'evapori.
- Ara hi podeu posar l'aigua (o brou suau), que ho cobreixi.
- I així fins que quedi amb la quantitat justa per a sucar-hi pa. Traieu la farigola i el romer perquè quedi net.
- Ho podeu acompanyar amb patatetes fregides (de Prades!) quartejades i carxofes fregides. Això si, ho hem de barrejar tot amb el suc abans que se'l acabi de veure per a que s'hi incorpori de manera suau.
Realment és molt bo i acompanyat d'un bon amanit pot ser un plat únic.
Aquest àpat el podem regar amb un vi negre DO Priorat o Montsant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)