Pensaments

 Pensaments, sempre dins el nostre cap.
  Els pensaments ens vénen i els pensaments se'n van. pensaments que ara ens vénen al cap...
  Pensaments d'amor, pensaments d'odi; pensaments d'alegria, pensaments de tristesa; pensaments    melanconia, bons i mals pensaments, pensaments d'incertesa...
  El pensament judeo-cristià, el pensament pre-socràtic i el socràtic, pensament aristotèlic, pensament cartesià, el pensament racionalista i el pensament republicà, pensament marxista, pensament fascista, pensament ...
  Pensaments negres, pensar en verd...en rosa, en blau, potser...pensaments...grisos!
  Llurs pensaments, els vostres pensaments, els nostres pensaments, els seus pensaments, els teus pensaments, els meus pensaments.
   Liles, grocs, blancs o blaus. Uns pensaments de regal:

Mireu aquestes flors, pensaments, si els mires realment hipnotitzen, penses, pensaments.

 Un nom bonic  per a una flor.

Pensar, somniar,badar, sospirar.

Trobem el temps, els pensaments passen pel nostre cap, aturem-los i realment Pensem.

 

El Bany, fet, finalment

       Ja hem acabat, el nostre lavabo, fet per nosaltres. No sé si és el més bonic, si es podria fer millor, però amb el nostre pressupost i amb els recursos de treball nostres, què podem demanar més? Aquí ho teniu, potser podeu treure alguna idea.

I ara uns quants petits detalls.

I ara a gaudir-ne...

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/01/estem-dobres.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/01/mes-obres.html

Espàrrecs de Marge

    Quan arriba la primavera ens envaeix un món ple d'aromes, nous.

Les flors, com no, la pluja, la terra mullada, els camps exuberants...

I tot un seguit de fruits primerencs que omplen els nostres sentits de nous plaers, molt breus en el temps, per cert, que cal aprofitar.

Faves, pèsols, alls tendres, espàrrecs, sobre tot els de marge, els que es fan als masos, lliurement.

Un remenat d'Espàrrecs i Ous

    Per això avui aquest remenat, una mica diferent, per assaborir bé els ous i els espàrrecs.

 Aprofitem-los, ara!

Ingredients

1, 2, ous per cap

1 menat d'espàrrecs

3 allets tendres

Oli d'oliva i sal

Primer tallem els espàrrec i els posem a sofregir a foc primer viu, que anirem afluixant, fins al mínim, però que sempre soni d'una manera alegre.Sobre tot cal vigilar que no es cremin. De la mateixa manera fem amb els alls, m,es tard perquè guardin el seu perfum.

Quan tot està ben amorosit, però encara verd hi anem tirant els ous, sencers, que es vagin fregint, pujant una mica el foc. Algun el podem xafar, que el rovell es barregi una mica, com preferim.

I ja està llest. Ens ho podem menjar amb un bon pa i una copeta de vi D.O. Monsant.

Per llepar-se'n els dits!



La Mona de Pasqua

  Ja tenim el bescuit fet, però ara l'hem de transformar en una mona, i això és qüestió de farcir, cobrir, i sobre tot guarnir i fer-ho desitjable als ulls infantils.

El Farcit

Hi podríem posar, confitura, gelea, gema, però aquest any he optat per allò ben tradicional, la crema pastissera, molt fina i adequada amb la cobertura de mantega.

Ingredients

4 rovells d'ou

100gr de sucre

20gr de farina

250cl de llet

llimona

Mentre preparem un almívar amb la meitat del sucre,unes gotes de llimona i la llet (hi podem posar també, canyella, vainilla..) barregem els rovells i la resta de sucre fins que sigui, ben blanc, a punt de cinta. Després hi afegim la farina i, també ho fem emulsionar fins que sigui blanquinós. Quan l'almívar és fet, hem d'anar molt en compte que no es cremi la llet, a foc lent, que no bulli fins al final uns segons, el deixem  refredar una mica, no serà gaire espès, i l'aboquem a la pasta anterior poc a poc.

Aquesta mescla la posarem a foc mitjà primer i després a foc més lent, segons vagi espessim, fins que s'aconsegueix una consistència cremosa.

I ara, ja podem farcir el bescuit que haurem tallat per la meitat.

La Cobertura

Aquesta vegada he optat per la cobertura de mantega, la que més m'agradava a mi i que crec que agrada més als nens. L'he feta amb un almívar, espero que quedi bé.

Ingredients

200gr de mantega 

100gr de sucre

unes gotes de llimona

Fem un almívar a punt de bola, fort, amb el sucre cobert d'aigua i unes gotes de llimona. Posem el foc mitjà que la cosa vagi alegre i gairebé es fa sol, només remenant de tant en tant.

a part tindrem la mantega ben estovada, com una pomada i quan el almívar estigui i una mica fred ho barregem fent una mescla homogènia.

I, ja hi som, ho aboquem sobre el bescuit farcit i ho anem allisant suaument. Si us sobra mantega podeu fer uns guarniments al pastís, amb el ganivet mateix. I finalment, hi aneu posant les ametlles pel costat i si es vol també pel damunt. Totes aquestes operacions són delicades i fins i tot ens haurem d'embrutar les mans, cal ser artistes.

Us ha agradat, ja teniu feina, però és satisfactori, reviure aquestes sensacions. Hi col.loquem la figura i els guarniments que volguem i ja tenim la Mona esperant que vingui el fillol

  

El Bescuit: Pa de Pessic.

   La base d'una bona mona, a la manera tradicional, és un bon pa de pessic, o bescuit, ben senzill. El podeu fer sempre que voleu, ja que tant per esmorzar, con per berenar, és molt bo i fins i tot sa, elaborat sols amb ingredients naturals, amb  pocs greixos, és un coc molt mengívol  i que una vegada el tenim per la mà, és fàcil de fer. El seu secret és que quedi suau i esponjós, i ja veureu que bo sucat amb la llet o acompanyat de xocolata. Pa de pessic, que evocador, m'agrada aquest nom. Els nens se'n lleparan els dits!

   

Ingredients

6 ous

6 cullerades curulles de sucre

6 cullerades grans de farina

Mig sobret de llevat Royal

Barregem els rovells d'ou amb 2 clares, amb el sucre, amb el batedor, elèctric si cal, fins que es posa blanc, a punt de cinta. Després hi afegim la farina, tamisada amb el llevat, i ho seguim remenant ben be, fins que torni a quedar ben blanc i surtin bombolles.

Per un altre costat, es munten la resta de clares a punt de neu fort amb un polsim de sal, i, després, es van abocant a la massa barrejant-ho tot d'una manera homogènia.

Preparem el motlle passant-hi oli i, si cal, l'espolsem de farina. Hi avoquem la pasta.

Una vegada al motlle, si és per a fer mona mirem que sigui amb les parets inclinades, ens pot servir una paella fonda, d'arròs, ho posem al forn a 180º durant uns 30/35 min. Comprovem si ja està fet amb un punxo, si quan punxem al mig. surt sec és que ja està.

Ho podem desmotllar de seguit, i col.locar el pa de pessic en una plàtera amb una blonda. Una vegada a la plàtera l'espolsem amb sucre de llustre i ja ens el podem menjar. A no ser que féssim... La Mona.

La Mona.

Us imagineu ficar el nas en una capsa de peladilles...

      Tot i que avui fa un dia plujós i una mica fred, per altra banda molt d'abril i típic de Divendres Sant,  l'elaboració de la mona del meu fillol Guifré em porta els records d'aquells dies de Pasqua de la meva infantesa en que jo també anava a buscar la mona que em feia la meva padrina
.
   La Mona és aquest pastís que, aquí a Catalunya, acompanyava als ous que els padrins oferien als seus fillols en el diumenge de Pasqua, per a menjar-s'ho el dilluns, "dia de la mona", en les diferents anades al camp que es fan per tot el territori. La veritat és que era més comú que la mona l'oferís la padrina, si més no fins que aquest pastís es va comercialitzar, i el costum de regalar-la es va estendre tant a padrins com a padrines, amb la qual cosa a les cases, actualment, s'acumulen una copiosa quantitat, de pastissos. Un altre tema són els ous, antigament eren durs, i la seva quantitat es lligava amb la quantitat d'anys del fillol/a.  Després es va passar a la xocolata fins arribar a les filigranes actuals. De totes maneres cal dir que tant els ous, com les gallines i els pollets, com els conills, símbols de renaixement pasqual/ primaveral a tota Europa, segueixen tenint una presència important.
   El pastís també ha canviat, abans es tractava d'un tortell rodó de Pa de Pessic, o de pasta de Brioix, i ara la base es fa a partir d'un bescuit que es decora o amb una capa de gelea de fruites   o amb mantega i més actualment amb cobertura de xocolata. Com veieu els catalans som innovadors i ens adaptem als temps. Però tornem als meus records.

      El temps de Pasqua, en el meu record, és un temps clar i assolellat, olors dolces de confit l'envaeixen, i és clar, també de la confiteria, on anàvem a comprar una figura d'aquella xocolata negra que tant m'agradava. I és que, molts anys, el dissabte, jo ja estava a Flix, per a poder anar el dilluns a l'Ermita, i a casa de la meva Padrina, la padrineta omplia el bufet de mones per als seus fillols, jo, privilegiada, triava  com la volia. L'endemà diumenge, els altres s'emportaven les seves mones, i la meva cosina portava les seves,  durant aquest  dies la casa s'impregnava d'aquestes olors, bescuit, confitures, mantegues i xocolata.

 

 

 

 

 

Avui ja les he sentides, les primeres falcilles...recordeu? Tot i el fred que encara fa ja han vingut, m'usica de primavera, cançó d'estiu...

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/les-falcilles.html

Torradetes de Santa Teresa

  Aquest dolç, tant lligat al temps de Quaresma, de Setmana Santa i de Pasqua, ens transporta en uns altres temps. Ens recorda aquelles cuines on les receptes passaven de mares a filles, i on, al voltant dels fogons s'hi montaven unes bones tertúlies de dones. Així ho recordo jo allà Flix, on desde la meva padrina, fins a les meves cosines, s'hi afegia tothom, de vegades fins i tot la veïna. Es tracta d'una cuina sense complicacions, o ja molt coneguda familiarment, en aquest cas és, a més, cuina d'aprofitament, el pa és millor que sigui del dia abans.
  A mi, veritablement, em recorda aquella manera de relacionar-se, oberta, fàcil, i una Catalunya que s'oblida i que ara, s'impregna d'elements foranis, que de vegades ens fan oblidar la simplicittat de la nostra cuina, impregnada de matissos i subtileses. Aquí Reus són també molt conegudes, en totes les famílies. Són fàcils, ja veureu. Us passo la recepta.

Ingredients

Llesques de pa d'un dit

Llet

Ous

Canyella

Sucre

Oli d'Oliva

  S'agafen les llesques de pa i posades en una plàtera s'hi aboca la llet, que haurem fet bullir amb una branca de canyella ( que traurem), després de deixar-la arefredar una mica. Hem de mirar que no quedin molt amarades per a que no es trenquin, posant-les sobre paper de cuina, una estona, quedaran més bé.

  Seguidament, es passen per ou batut, les podeu ficar, també, damunt de paper de cuina, perquè deixin anar el sobrer. En una paella gran hi tenim una bona quantitat d'oli rullent, i hi anem col.locant cada llesca. Les fem una mica dauradetes, de cada costat, i quan les traiem, les arrebussem amb sucre i les posem en una plàtera bonica, amb una blonda, i...Bon profit! 

Aquí les teniu, a tastar-les!

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/02/la-cadelera.html

  

Temps d'Ous. Ous Cocotte amb Formatges

     Primavera, renàixer, nàixer. Les flors, els insectes i com no, els moixonets. I és clar ous.

   Aquests dies de naixements, són dies d'ous, ous per Pasqua, de xocolata, pintats; ous que es regalen, s'ofereixen en senyal de bons desitjos.
   Els ous, els ous de sempre, ara potser, degradats, menystinguts, adulterats. Però encara som molts els que ens agrada el gust simple i pur de l'ou; això si, busquem ous de qualitat, frescos, de confiança, i retrobem aquest gust natural. Perquè l'ou és pur, no porta res afegit, és l'exemple de la vida concentrada en estat natural, cóm ha de ser dolent? Colesterol, el mínim i no tant dolent com el que es troba en molts productes industrials o en moltes carns, i si l'associem amb la seva clara, les contra indicacions són mínimes i en canvi els beneficis molts; ferro, proteïnes, vitamines A, B, E.
   I ara és el moment! Per això us passo aquesta recepta suau i interessant nutritivament. Ous en cocotte, que podrien ser amb espàrrecs, tomata, però jo hi he posat formatges que tots podem tenir a mà , introduint làctics que pot ser a mida pels nens.

Ingredients

1 ou per cocotte

2 iogurt per 8 cocottes

4 cullerades de Roquefort

8 cullerades de Camembert de llet crua

4 cullerades de Reblochon

Una mica de mantega

Melmelada de maduixa

1all, julivert

Sal, oli, pebre

Formatge ratllat, Gruyere

    Primer agafem la cocotte i la muntem de mantega ( ja sabeu, que sigui bona). A part, piquem l'all, barrejant-lo amb el iogurt, sal, i un rajolinet d'oli, per damunt hi afegim julivert picat fresc. Aquesta barreja l'anem abocant a cada cocotte, i al damunt hi posem l'ou i hi tirem una miqueteta de sal. Finalment en 4 cocottes, hi posem una cullerada de Camembert i una de Reblochon (pot ser qualsevol altre formatge mantegós, de qualitat, que no sigui gaire pastós). En les altres 4 hi posem Camembert i Roquefort. És important que els formatges siguin autèntics, de qualitat, al mercat hi ha moltes imitacions i formatges comercials que en canviarien el gust. També hi posem una culleradeta de la melmelada, o d'alguna confitura de fruites vermelles. Hi tirem formatge ratllat per damunt i ara és el moment de tenir el forn calent, a uns 180º, i de posar-hi les cocottes, uns 15 minuts. Haurem de vigilar que es vagi fent la clara sense que ho faci el rovell, i abans d'acabar la cocció, pujar el foc a 250º i gratinar-ho.

Que vagi de gust!

Plou.

  Plou, avui, i ara tot es neteja, l'aigua s'esgola pels carrers i arrossega totes les nostres misèries.

  En aquest petit país de sequera veure ploure és un plaer, sobre tot, s'ha de dir, si espot estar a casa calentó i acollit en la comoditat d'un sofà amb un cafè olorós o un te meditatiu per companyia.Podeu posar-vos Satie , "Après la pluie" i arraulir-vos suaument amb el gat al costat. I deixem que l'aigua corri i que prengui els nostres negres pensaments. Olorem, després la terra mullada, la humitat i esperem, o simplement, passem, meditem, relaxem-nos...