Rosa, rosae
Casa nostra és plena de Roses.
De petita vivia en una casa típica de les ciutats mediterrànies,
de pisos, sols amb algun balcó o amb terrat,
i en el terrat no s'hi tenien rosers. Les roses eren pels jardins.
En el terrat s'hi estenia la roba dels veïns, vinga llençols blancs,
i com a molt cada veí hi tenia algun gerani,
que, jo, trobava una mica xavacans.
El meu somni, un jardí de roses.
Quin aroma, subtil, dolç i fresc, a la vegada, evocador...
En les cases amb jardí, o pati,
les roses omplien els seus racons de fragàncies,
de matisos del rosa al vermell, passant pel groc.
I poder portar un ram de roses a classe!
com aquelles nenes que tenien mas
i el mes de maig feien contenta la Senyoreta,
amb bonics poms de roses...
Jo esperava el dia que el meu pare em portava a casa la Sra. Pilar
i, ella, em donava permís per a collir-ne unes quantes.
Per a la Mare de Déu, deia. Quin jardí!
Amb estany i tot, lliris, arbres, i tantes roses...
Eren poques vegades, però les recordo vivament.
Umberto eco ens va escriure El Nom de la Rosa.
Stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus
"El llenguatge pot parlar ...de les coses desaparegudes..."
nulla rosa est
"la rosa és una figura simbòlica tan densa en significacions
que gairebé no li'n resta cap...i com a rosa ha viscut el que viuen les roses...
una rosa és una rosa, és una rosa, és una rosa...rosa fresca flairosa...
Diu "un títol ha de confondre les idees..."
Roses, tantes. Naturals, pintades, cantades, o abstretes en color. Rosa.
Aigua de Rosa guaridora, o perfum de rosa embriagador.
Manuel de Pedrolo ens diu Si són roses floriran.
Donar temps al temps, esperar que sigui bo, que sigui amor...
"Si són roses floriran"
Ara sí, tinc una terrassa i algun roser, tot i que costa tirar-los endavant.
I si no , roses de tota mena, perquè tot allò que té roses m'atrau.
Roses antigues,
robes plenes de roses, que ens alegren. I, veurem la vida en rosa?
Quand il me prend dans ses bras
il me parle tout bas,
je vois la vie en rose.
Roses pertot...
Potser espero aquestes roses,que floreixen.
Però sempre hi ha espines.
Joan Salvat-Papasseit escriu El Poema de la Rosa als Llavis.
La Rosa que ens diu tanta cosa,
que en els llavis ens omple la boca de paraules
d'amor, o desil.lusió, melangia...
Si en besaves, amor,
jo et donaria una rosa.
I quan perd la seva frescor, ja
seca, però també evocadora.
Sempre resten...
A florecer las rosas madrugaron
y para envejecerse florecieron;
cuna y sepulcro en un botón hallaron.
...
Calderón de la Barca
Paraules que ens porten, ja, l'aroma,
la presència.
¿Cómo vive esa rosa que has prendido
junto a tu corazón?
Nunca hasta ahora contemplé en el mundo
junto al volcán la flor.
Gustavo Adolfo Becquer
Roses que són paraules, significats.
Pertot , omplen els meus racons, objectes, sentits, i temps.
Aroma, color, un vel que m'envolta.
I, ara, també,
per vosaltres.
Simplement, roses de mas.
.JPG)
