Ara ve Nadal

   Desencant general i preocupacions. Intents de fer-nos anar enrrere en els drets adquirids. Amb tot això on queda el Nadal? Sembla frívol i no ens queda temps per a pensar-hi.  amb tot això on queda el Nadal.
Quan era petita l' esperava amb delit i, almenys per a mi, tots viviem aquesta il.lusió, i teniem ben poc. Catàvem, ens expressàvem els nostres sentiments i tot això tots junts, fins i tot gaudiem del menjar. I amb això no vull dir que no havèssim de poguer gaudir dels bens que hurien de ser per a tothom. Però, potser aquest any ens oblidarem una mica de comprar i mirarem als altres cara a cara. Què és allò que volen de nosaltres, què és el que els fa sentir millor. Perquè aquets bens materials ens poden fer sentir més còmodes, més sensuals o agradables, però més feliços?
 Cerquem l'escalfor dels nostres o dels altres, les paraules, les carícies, les mirades....I per què no? celebrem Nadal, perquè no som més bons ni més savis que els nostres avis i de segur que ens farà sentir millor sense preguntar-nos gaire cosa més, sols perquè ha arribat Nadal i és temps de pensar en la Pau i l'Amor . I que aquests que ho tenen tot i ells si que no donen importància a res que ensdeixin viure i sense retallades, aquests dies.


                                           Uns quants racons nadalencs de casa nostra.

                             Bon Nadal i Un Millor Any.

Felicitats!

   Avui és l'aniversari de la meva petita Camèlia, difícil de pair, 14 anys, però sempre motiu de felicitat com quan va nèixer i era la nena més dolça.
   La veritat és que ara en fa alguna i en costa el tracte, però val la pena tenir-les al costat. Ho celebrarem tot i la feina del dia, he fet un moelleux que sembla nolt bo. Ja us en faré 5 cèntims.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bombons

Estic aquí i com diuen en francès us faig cou-cou. Avui sols us parlaré d'una cosa, que'n diuen, ben vanal, més de vegades i en aquets temps que fins i tot se'ns acaben les ganes d'escriure, tant necessàries, o tant reconfortants. Ahir vaig rebre un paquet, quina sorpresa, quin misteri! què és? El paquet de bombons Suchard d'una promoció portada a terme per l'empresa Bopki per a que els tasti i els doni a conèixer. Bé, perquè no, ,es divertit i molt gustós. I si, us els aconsello, una altra manera de menjar turró de xocolata, molt més subtil i fina.
De vegades aquelles coses que ens poden semblar poc irrellevants ens ajuden a seguir i a no pensar tant en aquest fangar que ens envolta, almenys ens fa que no ens hi obsessionem.

És la nostra llengua, la d'aquí.

És que a la nostra terra catalana on la seva gent fa quasi mil anys que hi parla català, en aquesta nació, cal que demanem permìs per fer ús de la nostra llengua. És que som els catalans els que ens hem de disculpar per parlar en català? Saben on viuen?  La meva mare fa 68 anys que viu a Catalunya i en fa 67 que parla en català. O ès que no són nprou intel.ligents o simplement, ens volen tocar els... Ja n'hi ha prou que ens respectin i que acatin ells les lleis catalanes.

Hi ha algú?

 Torno a ser per aquí, espero que algú també hi serà.
 Perdoneu l'absència, però si la vida t'apreta t'has de deslligar d'alguna cosa. Ens anirem retrobant!

Indignada

Indignada després de veure les imatges del desallotjament , de sentir el que en deia el conseller Puig, indignada amb els resultats de les el.leccions, amb tanta tecnocràcia i burocràcia, i amb que tot i tantes manifestacions per  Catlunya, pels drets, per la igualtat la gent voti el que vota. He estat molt temps callada però ara no podia callar.
Reconnec que he estat una mica a la barrera de tot el tema, he perdut una mica de bel.ligerància, però fins aquí hem arribat. no perrmetem que ens tractin així, com animals?, sense drets, sense diàle., Gent que creu amb un món millor es mereix molt més. Puig desapareix. Siguem tots una mica idealistes pensem que som persones, tots iguals per damunt de tot, i diem NO.

La madeleine de proust, el Llibre.

  Dels meus primers records de quan era molt petita, devia tenir uns tres anys, és el d'un dia que els meus pares preparaven una anada a Flix. Feia molt poc que n'haviem marxat per a venir a viure a Reus i jo estava tota emocionada. Seguia tots els preparatius i em vaig enfilar de puntetes a la taula de la cuina per a veure el que hi havia, una taula rectangular blanca, amb el sobre groc i amb calaix al mig; amb tanta mala traça que en perdre l'equilibri em vaig pegar un cop a la barbeta i em vaig fer un tall. Em sembla que m'hi van posar dugues gafes, no ho sé, però el que si sé és que aquest record no se m'ha esborrat del tot, igual que la marca del tall , i que aquella olor de gerres d'aulives que se sentia en arribar a casa, allí a Flix.
 Longtemps,je me suis couché de bonne heure.... Les primeres paraules de "À la recherche du temps perdu"
 Fa molt temps ja que  tinc curiositat pel llibre de Proust. La seva trascendència en la literatura moderna, la difusió entre gent interessant, el tema,els records...  Vaig estar a punt de comprar-me´l en catala però  no ho vaig fer i ara finalment ho he fet en francès.
Crec que ha estat el millor moment, ara que puc llegir-lo en la seva llengua. Així que he agafat el totxo i he començat. Poc a poc sense presses, assaborint tot aquest món de records. potser és un llibre per a una vida.
  Et voila! Je viens d'acheter mon livre, et je le viens de  comencer a lire, et je le comprend assez! C'est genial,  un livre qu'il parait agréable.
 I és aquí que volia descobrir la madalena de Proust, aquella que feia la seva tante, i com no, les he fetes  i són délicieuses!
Seguiu i més envant vous vous donnerai la recette. À bien tôt!

El te. La cerimònia.

Els japonesos ténen tota una cerimònia per a gaudir del te, plena de simbolisme, harmonia, i sensibilitat, és el Sado.
Per a conèixer-la podeu informar-vos en diverses fonts, o anar a "El llibre del te", on a més us endinsareu en tota la seva filosofia, essència. Us en puc fer cinc cèntims, des d'aquí, del sentit que jo vec essencial, però busqueu i sobre tot feu-vos-la vostra.
En un ambient i un lloc neutre i tranquil, on hi pot haver alguna manifestació artística que ens apropi a la natura,al pas de les estacions, sense estridències, un Ikebana, una finestra amb un bonic paisatge,...  una taula baixa i un terra de fusta o amb tatamis, ens hi podem posar acotxats, distesos. Qui ofici la cerimònia prepararà el te. S'escalfa primer la tetera, es vull poc l'aigua i es fa una primera infusió humitejant el te per a que tregui el seu aroma, es llença i seguidament tirem la resta de l'aigua deixant-ho reposar el temps que calgui segons el te.  El te verd tant subtil, necessita poca elaboració,  ells util.litzen el te en pols verd matxa i el batent amb una mica d'aigua. Però l'important és cercar l'harmonia i tractar exquisidament a aquells que en gaudeixin amb nosaltres
Seuidament se serveix i es va oferint les tasses o bols a cadascú, amb les dues mans i delicadament, qui ho agafa ho gira fins que li queda com a qui li ha ofert, i en beu una mica.Així es va fent passant una estona agradable plena de matissos, es pot acompanyar d'un àpat, penseu que la cerimònia pot durar fins a quatre hores.
Potser és simplificar-ho molt, però crec que el millor és entrar-hi, cedrcar les fonts i aquí, l'important és viure-ho personalment, fent-nos-ho nostre i passar una bona estona.
Us ho aconsello, gaudiu del moment i sobre tot si esteu sols l'important és el plaer de cada glop, en la cura que doneu al te i en un ambient agradable i harmònic.
Busqueu el vostre lloc i moment i feus vostra la cerimònia.


  
.

El te. Essència.

  Una tassa de te, escalfada, el just per a que surti tot el seu aroma, la seva essència. M'he preparat la meva taula predilecta, les meves estovalles i de vegades unes maduixes, cireres, o simplement una mica de xocolata negre. Gaudeixo de la meva llum i allò que tinc al meu entorn. Em relaxo, sospiro i entro en l'essència de la tassa japonesa, res més.
                                     

                                                      tassa de te
                                                      ja buida,
                                                      crepuscle.


http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/pensaments.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-la-cerimonia.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/02/taronges.html





      

El te, el seu entorn.

   De vegades ve tant de gust una tassa de te, en un dia rúfol d'aquells que t'arrauleixes al sofà i el te et reconforta agradabblement, també aquells dies en que et sents bé amb tu  mateixa i el te et proorciona aquell moment de relaxació, i fins i tot de meditació, que et deixa tranquil.la, en pau.  I el te forma part de tot un món que vas descobrint poc a poc i que, poc a poc et porta de l'Anglaterra victoriana, fins a les terres llunyanes del Japó.
  Recordo aquelles lectures d'Agata Crhistie gaudint del misteri, del refinament anglès, sempre amb una tassa de te a les mans. Així va ser com vaig comensar-ne a aprendre, amb aquell te negre de no gaire qualitat.
  Però el te m'enxampava i cada cop descobria més gustos, fins arribar en aquell te verd tant pur.
  Jo tenia un llibre, el tinc, és clar, encara, que vaig comprar un Sant Jordi, fa "bastants" anys per casualitat. Era bonic i a mi sempre m'havia atret l'orient llunyà, la Xina, i sobre tot el Japó.
  És El Llibre del Te de Okakura Kakuzo, escrit a les primeries del SXX, i que és tot un compendi de filosofia taoïsta i zen, és un llibre on es descobreixen costums i cerimònies del Japó tradicional, fins i tot la seva arquitectura tant peculiar. Tot un compendi de la cerimònia del te, que des de llavors va tenir per a mi tot un altre significat,  i que em va fer conèixer tota la sensibilitat d'aquest poble, el Japó.
  Cercant-hi la simbologia i el sentit filosòfic  en la vida quotidiana. En aquell moment vaig començar a sentir-hi un especial interès i durant aquests anys m'he anat apropant en aquest món, aprofundit-hi, i descobrint cada cop més, i aplicant, aquesta filosofia .
  Ara després de tant de temps rellegeixo aquest llibre i hi descobreixo aquella manera de fer i ser,
que he anat incorporant a base de te, d'ikebana, de lectures, converses....
  El llibre del te, cerqueu-lo i hi podreu descobrir aquesta cultura .... i el Japó, profund, és clar, però que cal conèixer per a comprendre'l. I des d'aquí un homenatge a aquest poble que ara pateix tant  ens fa patir.
  Beveu te i mediteu, sempre sense dogmatismes, sigueu cada cop millors. Una tassa de te és la troballa d'ún moment de pau, de sensibilitat, d'harmonia. Tota la cerimonia és l'entrada en un món de superació i de perfeccionament.
 Un moment , una parada a les presses, un silenci, uns gestos.
 Ens hi trobem.

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-essencia.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/pensaments.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te-la-cerimonia.html