dilluns, 21 de març del 2011

Carpe Diem

 Van passant els dies i poc a poc ens ha arribat la primavera. El sol ens va envaint i la pluja, fina i certera, que tot l'entorn espera amb paciència.
I espero, i espero.. La meva vida va fer un tomb i de cop van tornar les dificultats. Ah xiquets la feina!...
Ets algú quan treballes, quan formes part d'una comunitat amb nòmina. Ara sóc algú?
Els amics, els que t'envolten t'animen, tot dóna moltes voltes, no estàs tant malament, aprofita per altres coses. Però aquella por... ens quedarem desvalguts, ja no sóc res.
 Si, formo part  d'aquest cos d'ensenyants que espera quan farà falta. És just? Nens amb problemes, mala educació, no saben llegir, i en canvi, no hi ha lloc per a naltros educadors. Esperem, esperem que no restringeixin encara més els contractats, que hagi un lloc per a mi. Que sigui algú. I el cap et bull, busques idees, què fas?
Però la vida flueix, les filles, l'home, un altre cop problemes?, no, no cal que sigui així; ara tinc un coixinet, alguna solució. La vida és aquí, són els meus anys, el cap, amunt.
Cada instant, fruir-lo, ara que ve aquest temps tan bonic, no vull perdre'l, ni el temps de les meues filles.
Quina olor de primavera, encara és de dia, avui sortiré...      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'encanta que em deixis un comentari/ Je suis très heureuse de ton commentaire