Salmorejo/Córdoba/Còrdova.

   El salmorejo el vam descobrir el Xavier i jo, en la nostra estada a Còrdova. Ja fa uns quants anys d'això, el nostre primer viatget després de casats ara fa 22 anys, ja en fa uns quants, d'anys.
Així és, que, des de llavors, l'he anat fent com a alternativa del gaspatxo.

   Còrdova és una ciutat meravellosa, essència d'Andalusia i de l'andalusí. Pels seus carrerons t'hi pots perdre sense pensar-ho gaire i és tan tranquil.la.
Nosaltres estàvem en un hotelet vora la Mesquita, en ple barri de La Judería. No era gaire luxós, però sí prou confortable i tenir aquella vista davant era tot un privilegi.
A Còrdova vam conèixer uns quants personatges curiosos, és fàcil "fer" amistats...
Així varem anar en un restaurant El Caballo Rojo, llavors el millor, on vam menjar, com no, Rabo de Toro, i d'entrant ens van aconsellar el Salmorejo, que no coneixíem. Ens va encantar, vaig buscar alguna recepta i el vaig reproduir a casa.

Temps després, el vaig tornar a fer amb la recepta de la Mariona Quadrada

 que he anat adaptant i variant, també, segons el moment.

 

Un plat per acabar de passar els dies calorosos.

 

Ingredients

 

Per a 4 persones.

 

1K de Tomates madures

1/2 Pebrot roig

Sal, 50cl d'oli, vinagre

Molla de pa

 Retallons de pernil, cogombre, ou dur...

 

Es pelen les tomates, que ja sabeu, han de ser de les més bones.

Jo ho faig rascant la pell amb el ganivet i estirant-la,

no escaldant-les, que trobo que perdent el gust.

I  amb el pebrot ho trituro tot junt amb la sal, l'oli (verge), i el vinagre. 

Alguna vegada hi he posat una dent d'all, o una mica de ceba, segons els ànims...

A la recepta original s'hi posa pa estovat amb aigua,

però jo trobo que ja queda prou espés i que així queda molt fi i lleuger.

Així és, que, el pa, se'l posa després cadascú, al seu gust, menjant.

Això sí, cal que sigui ben fresc,

 fer-lo unes hores abans i posar-lo a la nevera, que hagi reposat.

Si s'espesseix massa ho remenem i si cal es pot afegir un rajolí d'aigua.

 

Per acompanyar-lo podem fer un ou dur a dauets,

 uns retallons de pernil salat, boníssim,

o, com he fet jo, uns dauets de cogombre amanit amb vinagre de Mòdena.

 

 Molt refrescant!

 

 

 

 

 

CANCIÓN DEL JINETE

 

Córdoba.
Lejana y sola.

Jaca negra, luna grande,
y aceitunas en mi alforja.
Aunque sepa los caminos
yo nunca llegaré a Córdoba.

Por el llano, por el viento,
jaca negra, luna roja.
La muerte me está mirando
desde las torres de Córdoba.

¡Ay qué camino tan largo!
¡Ay mi jaca valerosa!
¡Ay que la muerte me espera,
antes de llegar a Córdoba!

Córdoba. Lejana y sola.

            

                                                         ( Federico García Lorca)

 

 

Ventalls?

 

Refresc

 

Estiu al rafal