Alfàbrega. Bones Herbes.

 



Sentiu aquesta olor que envaeix el balcó i que s'escola dins la casa.
Passeu-hi la mà i els vostres sentits s'ompliran d'aquesta flaire tant especial. 
Forta, intensa, però fresca i agradable. Fa estiu, sí, i ens arriba des de Sant Joan, com ens diu  Joan Maragall en el seu poema L'aufàbrega, fins que comencen les primeres fredorades.
Aquest any encara ens acompanya, al balcó, en aquest estiu que s'allarga i que no ens vol deixar.

Alfàbrega, la d'aquí,
                                  Aufàbrega
                                                     Aufadia
                                                                   Alfàbega          
                                                                                    (i el sonor Albahaca...en castellà)

de fulla petita i per omplir els  nostres masos, terrats, patis i balcons de la seva olor purificant que allunya els mosquits.
Però ara que tenim jardins i terrasses, ens hem passat al basílicum, a la italiana.
I ens ha arribat el pesto.
L'alfàbrega ha passat a la cuina on la seva presència era molt minsa, en alguna amanida a l'estiu, per perfumar les olives...I es troba en sopes fredes i en diferents salses.

El Pesto

Aquí ens ha arribat amb els espaguetis, i ha envaït les nostres pastes d'aquest color verd i del seu aroma, tot ben agradable. I, així la coneixem com una salsa, complerta. Aquest estiu, però i gràcies a Edda de Un Dejeneur de Soleil,  he descobert que realment a Itàlia és una base per a diferents preparacions i que pesto vol dir aixafat, seria com un romesco, que és salsa i base. Podem fer servir la salsa bàsica sola, boníssima, però també inundar-la amb altres ingredients que li donen multitud de matisos.
Així doncs a partir de la base clàssica he realitzat unes quantes versions que podem combinar amb diferents pastes , en carns, peixos, patates, arròs...

Salsa al pesto

És ben fàcil i ràpida el que ens dóna l'oportunitat de realitzar un plat ben bo amb poc temps. Tot i això, si la deixes reposar unes hores el gust es fa més bo.

 

Ingredients

 

50gr. de pinyons

Un bon brot d'alfàbrega de fulla grossa

20cl. d'oli d'oliva verge

una dent d'all

Formatge parmesà ratllat

 

La recepta és per unes 4 persones.

Posem en un pot els pinyons, l'all, l'alfàbrega i l'oli.

Ho passem bé pel batedor, tot i que això ho podríem fer a base de morter.

Procurem no passar-nos d'oli,

més val fer curt i si cal afegir-n'hi, sinó pot ser embafós.

Finalment hi anem tirant el formatge fins que vagi espessin ,

però que quedi sempre lleugera.

 

I ¡a la pasta!

 

 

Espaguetis, raviolis, macarrons...Ummm...Boníssim.

 

Apartir d'aqui:

Amb pebrot escalivat

Amb samfaina

Amb tomata fresca

 

Fem la salsa i al damunt hi afegim el pebrot a trossets,

hi afegim la samfaina,

hi afegim tomata amanida ben escorreguda d'aigua i llavors...fresquíssim.

 

 

 

Experimenteu amb el pesto, no tingueu por,

ara ja és nostre, com a legat italià,

 i és mediterrani, amb productes ben nostres.

Bon profit!

 

 

En un llibre que he llegit "El Llenguatge Secret de les Flors" de Vanessa Diffenbaugh,

diu que l'alfàbrega representa l'odi. En un llibret que tinc jo, no l'he trobada.

Però quina flor podria representar aquest sentiment tant "lleig" i a la vegada, tan "inútil".

Potser aquesta olor seva espanta als mosquits, aquells que ens molesten,

però aquests més val deixar-los anar i no fer-ne mai cas.

 

Deixeu volar la seva olor,

deixeu que la flaire us arribi,

¿us relaxeu?

Ho sentiu

Gaudiu-ne.

 

Les Bones Herbes, Estiu al Rafal, Muguet