dimecres, 11 de juliol de 2012

El Gelat de Vainilla


   Hi ha records que ens venen de molt lluny, records que ja són d'uns altres temps, de coses i llocs que ja no hi són. Aquests records conformen el nostre bagatge que ens fa veure i sentir les coses d'una manera o una altra, fer-nos una concepció del món que ens acompanya.  Aquests records, ens retornen sovint, per les olors, o els sons, o per sensacions, difícils d'expressar en paraules. 
 Moltes vegades, aquests records, ens mouen a cercar  les sensacions, quan ens retornen, que formen part de nosaltres.

Fa uns anys,  els estius eren veritablement calorosos.
No hi havia  aires condicionats i la gent passava els dies a casa,
  amunt i avall amb el carrilet si eren prop de la platja,
carregats  i atapeïts, grans i criatures.
O buscant el recer del sol, dins de les cases, els llocs més frescos,
i esperant l'hora de la fresca, per a sortir al carrer i gaudir-ne.
Sempre amb algun ventilador que tothom mirava d'encarar-se. 
El menjar canviava, hi havia força amanides, moltes truites amb productes de l'horta,
i apareixien les begudes fresques. N'hi havia una gran quantitat de casolanes, amb llimona, gasoses i cafès, i també les orxates, d'ametlla, d'arròs i la reina, la de xufa. 
L'orxata de xufa era més normal anar-la a buscar als llocs especialitzats,
orxateries o gelateries, on també s'hi trobaven els gelats.
Aquests eren els reis de l'estiu, sobretot, per la canalla.
 A Reus hi havia una colla de fabricants que feien les seves orxates i gelats
 i que eren, realment, bons.  Molts d'origen valencià.
Recordo molt bé els Picó i els Planelles. Quina orxata... 
 Tot aquest món del gel era ben curiós, abans calia anar a comprar-lo per a les neveres,
m'encantava, el so quan el tallaven i la textura del gel quan es trencava.
Això no permetia fer els gelats a casa a l'estiu i era complicat guardar les orxates.
El que va potenciar totes aquestes industries familiars gelateres,
 artesanes, de molt bona qualitat.

Recordo molt bé aquests locals,
  uns llocs frescos, tot i les neveres,
que feien una olor especial.
Aquesta olor costa de trobar ara.
Era una olor de nates i llets,
però diferent de les lleteries,
perquè hi havia la vainilla.
El gelat de vainilla,
especial,
era bo!
Ni massa dolç,
ni molt embafós, ni greixós.
I ens queden el de nata i el de xocolata.
Tots aquests ens configuraven les olors que ara no trobem,
tot és prefabricat i poc natural.

             La base del gelat és la crema. Una crema d'ous i nata i la llet aromatitzada o enriquida
           amb l'element que li doni nom. 


Avui us passo la recepta del gelat de vainilla.
M'he basat en aquesta:

Ingredients
             
 5 rovells d'ou
125gr de sucre
1/2 l de llet
Una beina i mitja de vainilla
300gr de crema de llet per a muntar


                         Es barregen els rovells d'ou amb el sucre en un bol fins que blanqueja.






  A part es bull la llet amb les beines de vainilla lentament. Aquestes beines les haurem obert i gratat una mica l'interior dins la llet.
  Quan la llet ja bull s'aboca, poc a poc, a la barreja dels ous i el sucre remenant bé. En acabat es torna a posar al foc, a foc mitjà, sense que bulli, i , sense deixar de remenar, fins que espessi.





         Ho deixem refredar. Quan ja està fred hi barregem la nata muntada.
      I ja ho tenim, ben barrejat ho posem a l'estri que vulguem, i al congelador. Ho remenarem cada  
      mitja hora unes tres vegades per a que quedi cremós, fins que estigui gelat.
         El traiem del congelador que s'estovi una mica i a menjar!

Proveu-lo, la veritat, està, és ¡Diví!






 









4 comentaris:

  1. J'imagine comme cela doit étre bon , même délicieux mais en France , dans ma région , pas encore assez de soleil pour manger des glaces : c'est un drôle d'été !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Là bas il ne fait beaucoup de chaleur, non plus, cet été. Mais ici que la chaleur est forte on s'en felicite.(C'est correcte l'expression comme ça?). On dois attendre le vrai été. Bisous.

      Elimina
  2. Quina gràcia: jo sempre anava a fer l'orxata a casa Picó. Parles de la calor que feia: i els hiverns que eren freds a més no poder.
    Continuo dient que tens ma pels gelats...
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara també hi ha orxates bones aquí a Reus, al Xixona, però com aquelles, no sé. Torno a dir-te, animat que aquest gelat de vainilla, ja ho dic, és diví.

      Elimina

Gràcies per deixar el vostre comentari