Ventalls?

  Apareixen a l'estiu i ens atrauen. Qui se n'està d'agafar-lo quan en tenim un a prop.

Quan tenim calor ens refresquen, i si no en tenim cap, de vegades, cal que
 fem servir qualsevol fulletó o cartó per a ventar-nos, desesperadament.

  Qui no havia quedat fascinat, de petit, veient aquelles dones obrint i tancat el vano,

 movent-lo entre les seves mans, pegant cops contra el seu pit... a mi m' hipnotitzava. 
I quan em deixaven agafar-ne algun, m'agradava obrir-lo i tancar-lo,

 i obrir-lo a l'inrevés, mirar-ne els dibuixos,

 aquells de "goyescas",

 tan clàssics,

 els de flors

 i n'hi havia de dibuixos infantils.

  Fins que vaig aprendre a tractar-los, a admirar-los, a mimar-los. Vaig descobrir la seva màgia, el seu joc de llums i ombres. I quan semblava que el seu ús anava a morir van aparèixer nous dissenys, moderns, suggestius i elegants, i van revifar, i ara, tothom en té un.

Vano a Reus, ventall a Flix. Per a mi els dos noms són significatius,

però, la veritat, prefereixo ventall, és un nom amb més moviment.

I des d'aleshores, que cada any me'n faig amb algun.

És la meva col.lecció, no exposada.

Agafo cada cop el que em ve de gust,

segons el què porto,

l'ambient,

 o perquè és l'últim a formar part de la meva vida.

  M'encanten, em fascinen, el seu moviment de peces lligades que,

 tan aviat són una vara com un pàmpol articulat.

 Tot i que n'hi ha d'una peça, que venen de països llunyans i

 ens porten històries d'aquests llocs.

El ventall ens transporta a l'orient, a Filipines,

 lligat al "mantón" de Manil.la,

 a la Xina i

 al Japó.

  És en aquests països on va nàixer, i després, que a occident l'adoptessin,

 de la mà dels espanyols, en la seva forma més sofisticada,

 com un objecte de prestigi; ens ha tornat,

 amb l'apropament a l'orient,

 en la seva forma

 més senzilla.

 Sense ser massa conscients de que és un altre regal que ens han fet des d'aquests llocs llunyans. 

  Els ventalls són a més enigmàtics, darrera d'ells ens hi podem ocultar,

 o ens podem comunicar amb el seu llenguatge,

 i així ho feien quan les relacions personals

 no eren tan fluïdes com ara.

 A la Xina i al Japó

 servien per a escriure-hi.

 Les donesvan elaborar

 tota una forma
 d'escritura

 per a enviar-se
 missatges

entre elles,

 una mica com ara.

  Si us voleu endinsar en aquest món podeu llegir un bonic llibre,
Flor de Neu i el Ventall Secret     

    .

 Josep Carner també en va quedar enamorat, almenys de la paraula,

 i ens va deixar Auques i Ventalls, Carner, li agradava jugar amb les paraules.




Darrera d'un ventall hi descobreixo somnis, amagats,
noies ocultes amb desitjos, amagats.
El Japó, la Xina, oblidats.
Però que ara descobrim i ens entusiasmen.
Formes de vida, de fer i ser.
 Tot, ja , global,
cal que no perdem la màgia.
 De vegades cal encara amagar.
Nosaltres, perquè sí,
dones amb misteri.

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/05/temps-de-cireres.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2012/04/el-rosa.html

http://tintacirera.blogspot.com.es/2011/04/el-te.html