Santa Cecília. Músics.

22 de novembre, Santa Cecília, de segur que molts pensareu ¿ avui, i què?

Avui és Santa Cecília la patrona dels músics, de sempre pels músics, el dia de la música.

Saber de música, i dic saber no entendre´n, t'introdueix en un món particular.
Els instruments et parlen, et són propers, així com els sons musicals.
Llegeixes les partitures. I  reconeixes cada nota.
Les paraules tonalitat, acords, intervals o arpegis formen part del teu vocabulari.
I diferències una Masurca d'una sonata, o un Bolero d'un Cha-cha-cha.

Molts anys d'estudi, de contacte diari amb l'instrument,
de converses, audicions, de viure l'entorn  musical, confereixen al músic un caràcter particular.
I siguis d'on siguis, vinguis d'on vinguis, pensis com pensis,
davant d'una peça musical, d'una bona interpretació, sempre tronbem conversa.
Hi ha diferents músics, i músiques, però tots ens trobem tocant, o cantant una cançó.

I és que la relació amb la música, amb el nostre instrument, ens lliga, i ens fa lliures.
Durant els anys d'estudi, de vegades es fa pesada l'obligació. Voldríem tenir temps com els altres.
Voldríem no haver d'estudiar les lliçons.Sempre amb aquesta obligació.
Però tampoc podem deixar-ho. La música ens ha entrat dins, ens ha ofert un tresor per sempre.
La visió de les coses, la sensibilitat que ens fa més rics, capaços de percebre més matisos a la vida.

A casa del meu pare eren músics, el meu padrí tenia una orquestra/banda i tocava la trompeta.
El meu pare de ben petit voltava amb una trompeta als llavis i la seva germana tocava el piano, 
els altres, que no hi va haver manera  que passessin de les primeres notes, cantaven.
A la casa sempre hi havia nens aprenent solfeig, arreglos i partitures i instruments sonant.
En una època en la que n'hi havia que no sabien llegir coneixien a Vives i Chopin, Verdi i Beethoven.

 El meu primer contacte amb el solfeig va ser, quan amb 3 anys, mon pare, em va fer un cartó
 amb la clau de sol i les notes de colors i els hi va posar el nom.
Em va dir que tenien un nom com jo i com la meva cosina i totes les meves amigues i a més un so.
Vaig aprendre música,  vaig tocar el piano i vaig patir hores de lliçons i de fer escales.
Però aquest lligam et fa entrar en el món musical que ja no pots deixar i en sóc joiosa.

Un diumenge, l'any 1950, el meu tiet Alfredo d'uns 12 anys, anava pel carrer, venint de missa.
Sent un gran xiulador ,com sempre anava xiulant alguna cosa. Se li va acostar un dels "Senyors"
del poble i li va dir que si li podia xiular,  el Bolero Mallorquí. Ell li va dir que amb molt de gust.
Quan va acabar, el senyor, meravellat, es va posar la ma a la butxaca i en va treure un "duro".
Va ser el primer duro que el meu tiet va guanyar i gràcies a saber música.

 

Bolero Mallorquí

 

                                  

Cal créixer en un ambient amb molt amor a la musica

per a no abandonar, per acabar una carrera musical.  

 

 

                              


La Violeta i la Camèlia també han fet música, i toquen un instrument, el piano i  el violoncel.
També s'han queixat d'anar a classe mentre les amigues no feien res.
També han gaudit d'òperes i concerts i han après a tocar davant el públic. A jugar amb la música. 
Ara la Violeta guanya uns diners per la música i si parlen de claus no pensen sols en les de casa.
I en aquest estira i arronsa de segur que no es poden separar del seu instrument.

Avui arreu se sentirà molta música, cantaran moltes corals i tocaran moltes orquestres.
Ompliran els nostres sentits i obriran els nostres cors.
Deixem que la música ens arribi, que entri el seu so per les orelles, la bellesa dels instruments per la nostra vista i que el nostre cor s'ompli de matisos.
Deixem que els nens s'apropin a la música i que la seva vida tingui un caire diferent.

 

 

Ventalls, Un Ange